Això diuen encara alguns dirigents d'Iniciativa o d'Esquerra.I deuen tenir raó.
Sortir d'una situació de sequera no és tasca fàcil ni de quatre dies...
Tampoc cal doncs que ens posem a qüestionar hores d'ara si això del canvi climàtic és o era una farsa, una història de fantasmes...
Ja he sentit alguns escèptics a parlar de recanvi climàtic...
Tot i el mes de maig més plujós des de 1977, tampoc cal ara que ens pensem que anem cap a un recanvi climàtic caracteritzat per les pluges abundants i els estius frescos..
Cal anar amb compte en afirmar segons què. Els pagesos que han sembrat blat ara veuen els seus camps inundats d'aigua i el blat verd i preciós de les darreres setmanes ara està xafat i moll com un camp d'arròs.
Si donem la imatge que ara plou massa, els mateixos turistes que havien de deixar de venir per problemes d'abastament d'aigua, ara deixaran de venir per por a què el recanvi climàtic acabi amb el "sol de España"...
No ens passéssim doncs.
No cal aturar obres ni transvasaments.
No cal deixar de parlar de solucions estructurals, ni de plantes dessalinitzadores, ni del transvasament del Roina.
El recanvi climàtic no està garantit.
Dit això però, el que cal dir també és que tot l'argumentari del govern tripartit pel que fa a la gestió de la sequera, ha anat a fer punyetes.
Si s'argumenta , es defensa i es justifica una obra només per la situació d'excepcionalitat, per la situació d'emergència nacional, i es fan callar les veus crítiques argumentant fins i tot que , un cop acabada l'emergència amb la posada en funcionament de la nova planta desssalinizadora la primavera que ve, es podria desmuntar la canonada, ara no es poden queixar que hom se'ls tiri al damunt quan, amb les darreres pluges, tots els seus arguments han quedat enterrats sota les aigües dels pantans.
L'altre dia, tot bocabadat mirant el Ter al seu pas per Roda -impressionant, semblava el Rin...-, i veient la quantitat de brossa que les aigües s'emportaven riu avall -llaunes, pots de plàstic, pals, bastons, fustes, papers...- a una velocitat vertiginosa -quanta força arriba a tenir l'aigua!-, m'imaginava també tota la quantitat de declaracions , manifestacions estúpides, mentides i mitges veritats que el riu, amb aquella força, s'emportava també avall, avall per enterrar-les definitivament en algun punt ben profund d'algun pantà.
I és que la pluja ha estat per a mi, doblement benvinguda. Si la força de l'aigua ha servit per emportar-se per sempre la demagògia que alguns han fet sobre la sequera i sobre la nova cultura de l'aigua, haurà valgut la pena l'emergència nacional.
Si el riu, amb la seva força, arrossega riu avall juntament amb tota la porqueria acumulada de tants anys, tota la porqueria política acumulada també en tants anys, l'emergència nacional haurà servit de molt.
Calen solucions estructurals? Clar que si!
Calen transvasaments? Clar que si!
Cal la interconexió de xarxes? Clar que si!
Cal una nova cultura de l'aigua? Clar que si!
El que no cal ja mai més són les demagògies, els populismes, les incoherències, les falsedats, les improvisacions... Tot això, riu avall, ben avall...
Cal que plogui més encara per emportar-s'ho tot?
Vaja, la cultura del sí...com si els quatre punts fossin perfectament compatibles.
I com n'estàs tan segur que tot això cal? interconnectar xarxes té uns beneficis i uns costos, i uns beneficiats i uns perjudicats. Ho avaluem?
Quina mena de cultura de l'aigua cal, una que defensi interconnectar xarxes i fer trasvassaments?
Un trasvassament és una solució estructural? és com fer una nova autopista, una altra xapussa que sols incrementa l'ús del vehicle privat. Si hi ha aigua fàcil i barata, no es fa res, s'estimula la demanda.
Obrir l'aixeta de l'Ebre? compte no n'agafin 40 per l'àrea metropolitana i, a canvi, 1400 pels xiringuitos de Múrcia. Ara bé, com CiU hi va estar d'acord, suposo que és cosa dels beneficis i beneficiats que tenen en compte.
La demagògia és odiosa. En tots els sentits.