La gota que ha fet vessar el tassó de la meva paciència fou la notícia que aquest dissabte passat publicaven els diaris, segons la qual alguns veïns del que era carrer del Capitán Salom de Palma –avui d'Alfons el Magnànim– han començat a replegar firmes perquè la batlessa Aina Calvo rectifique el seu recent decret i els retorni el nom de l'oficial rebel.
Les raons (?) que addueixen no són en absolut històriques –dubto molt que ningú sàpiga qui és el capità colpista, però tampoc el rei Alfons de Mallorca, segon de la dinastia Trastamara de la Corona d'Aragó–: no, als senyor comerciants només els preocupa el cost que els pot suposar canviar la seva adreça comercial al paper d'embolicar o els encenedors de propaganda. I a partir d'aquests fonamentals arguments, pretenen que la resta de ciutadans de Palma hàgim de sofrir el nom d'un mort franquista al nostre nomenclàtor.
Després de la recollida de signatures vendrà, com sempre, la mateixa campanya acusant d'antidemocràtic el Consistori d'esquerres perquè no els ha consultat. És el mateix que està passant, en el cas de l'alberg de transeunts, entre alguns veïns-comerciants de s'Arenal, de Son Roca, del Molinar; o entre els comercants del Born pel que fa a la Fira del Llibre... Sembla que ningú no recordi que la consulta als ciutadans la convoquen cada quatre anys; no dic jo que el govern municipal s'hagi de tancar a les propostes ciutadanes, cercant-ne el consens, però sense oblidar que l'obligacó de governar la tenen els regidors, amb la batlessa al davant, i que no són a Cort per a fer-se els simpàtics.
Enfront d'aquest joc pervers que algunes entitats ciutadanes estan sempre preparades a jugar, un servidor, en la meva condició de franctirador, de no adscrit a cap associació, però de ciutadà que m'estimo Palma i m'agradaria que deixàssim de banda definitivament el mal govern del anys del Partit Popular, intentant recuperar l'alegria de viure, la convicció de les coses ben fetes que van caracteritzar els primers anys del batle Ramon Aguiló –el millor que ha tengut la ciutat des de la guerra del 36 ençà–, vull aixecar la meva meu per defensar la gestió de persones com Aina Calvo, Nanda Ramon o Eberhard Grosske.
I no ho vull deixar en paraules al vent. He decidit reconvertir un blog, (http://josepjrossello.blogspot.com/) que tenia mig hivernant, i fer-ne una plataforma on tots els qui pogueu compartir aquests afanys hi deixeu el vostre comentari, la vostra adhesió, o els vostres desacords també... En definitiva, no deixem que siguin els de sempre els que diguin la seva: que no tenen més raó pel fet que cridin més.
