Sydney Pollack, que va morir ahir, va dirigir 20 pel·lícules al llarg de 40 anys. No era un director genial, ni tan sols tenia un estil gaire definit, però els seus millors títols són molt recordats. Se’l sol titllar de tou, potser perquè era més sentimental que l’època que li va tocar viure. A l’inici de la seva carrera va fer dues pel·lícules amb Burt Lancaster, al final dues amb Harrison Ford (una d’elles, "Random Hearts", de 1999, l’he comentada), però el seu nom sempre s’associarà a Robert Redford, amb qui va treballar en set ocasions. "This Property Is Condemned" és la que inicia la col·laboració. És una pel·lícula irregular però atractiva, en què el mèrit principal crec que no cal atribuir-lo al director Sydney Pollack -llavors un jovenet dubitatiu massa adherit als tics visuals de l’època-, sinó al guió (suggerit per una obra d’un sol acte de Tennessee Williams) i a la presència de dos intèrprets tan carismàtics com Natalie Wood i Robert Redford, que feien una gran parella junts. La pel·lícula retrata molt bé un poble enmig de la Depressió, amb una misèria moral que ho corromp tot i tothom. Redford, funcionari del ferrocarril que ve a despatxar treballadors, vol rescatar Natalie Wood, que és una noia somiadora, d’un lloc tan podrit. Ho aconsegueix i s’instal·len a Nova Orleans. El final, encara que un pèl precipitat, té una força tremenda i cap espectador que hagi vist la pel·lícula no oblida la imatge de Natalie Wood desapareixent sota la pluja.
