Aquest mes de maig va visitar oficialment Catalunya el Secretario de Estado y Presupuestos, Carlos Ocaña. Un excel.lent article del diari El Punt, publicat el dia 15 de maig, anava acompanyat d'una magnífica fotografia de l'agència EFE. No podia ser més oportú el gran retrat fet al Secretario de Estado. Per a aquells que van, i vam, seguir amb delit la sèrie britànnica "Sí, ministre" i "Sí, primer ministre" vam descobrir el nostre "Sir Humphrey Appleby". Clavats, gairebé, vaja!
Per als profans en la matèria que ens interessa, un Secretario de Estado és el càrrec màxim per a un funcionari de carrera de l'estat espanyol. No és un càrrec de designació política, sinó que és el càrrec que no tomba cap tempesta política. I encara més si correspon al que remena els diners, i els pressupostos de l'estat. I fer-lo sortir a la llum pública, i a les portades de la premsa, és un tota una proesa. Comprensible només en els moments tan delicats que estem vivint, i que precisament requereixen tota la habilitat política de Sir Humphrey per acontentar tothom, i fer veure que tots hi guanyen en una nova ronda de negociacions per aconseguir el tros d'un pastís que cada dia es va fent més petit. Sobretot de cara a afrontar la tempesta econòmica que ja estem vivint, i que per tant, obliga a reforçar i reparar les escletxes que es puguin obrir en la línia de flotació del vaixell.
En fi, a veure què passarà els propers mesos. Tot i que Espanya no és la Gran Bretanya, tant admirada per Manuel Fraga, com pot comprovar amb el PP avui dia. Per als catalans, ja ens podem imaginar que a tot estirar podrem omplir la barretina. I tapar-nos les orelles, de tot lo que és dirà i se'ns tirarà a sobre.
En fi, a veure què passarà els propers mesos. Tot i que Espanya no és la Gran Bretanya, tant admirada per Manuel Fraga, com pot comprovar amb el PP avui dia. Per als catalans, ja ens podem imaginar que a tot estirar podrem omplir la barretina. I tapar-nos les orelles, de tot lo que és dirà i se'ns tirarà a sobre.
