AnnaPortell |
dimarts, 10 de juny de 2008 | 00:50h
Amb les mans enretirava les cortines llargues i blanques. Sabia que a la seva mare no li agradava gens que ho fés. Sempre les deixava mal posades. Però ella, de puntetes, mirava els coloms. La veïna del costat, una dona grassa, alta i morena, els cuidava. Sempre mal vestida i deixada, els hi donava molles de pa i per allà, en el replà, fora ja del que era el seu terrat, tocant com aquell que diu, al precipici, els seus coloms hi feien vida.De més gran, li farien fàstic.
Mirava el pati interior de les cases, la roba estesa, les joguines mal posades, les flors. Per ella, tot alló, era espiar i descobrir com una mena de vida amagada.
Miraba per les finestres del despatxet que donàven al pati de l'escola. L'escola d'uns nens sord muts. Mentre, els vidres s'entelàven.
Li agradava veure com jugaven i, si tenìa temps, baixava cap a casa el seu avi. Corrents li demanava que li obris la porta del terrat. S'enfilava dalt d'un pedrís, vigilant de no trepitjar les claraboies i, fent gestos, intentava d'entendre's amb ells.
Sempre els hi preguntava el mateix: primer, l'apuntava amb el dit després, apropant-se i ajuntant les dues mans cap a un cantó de la cara, recolzaba el cap i, com si dormís, tancava els ulls. Seguidament, tornava a senyalar amb el dit, el bonic edifici. Ell, amb el cap, deia que sí. Aixecava la mà per dir-li adéu i tornava corrents d'allà on havia vingut.
No ho entenia. Aquells nens no dormien a casa seva? Aixó l'angoixava.
Tornava a entrar dins aquell pis antic, un principal de l'Eixample, fosc, amb olor a paper. A paper esgrogueït, a olor de llibre vell.
Girava i a mà dreta, el primer esglaó.
Per tot arreu, pilots de diaris, amuntegats, classificats en forma de columna. Arraconats per les cantonades de les parets, per la bonica tribuna. Papers i cartrons de totes mides pels voltants d'un sofà estampat.
Mentre s'anava endinsant, a mida que caminava, sonaven algunes rajoles de pedra mal posades. A cada espai gris, hi veia un dibuix diferent. Catifes de pedra.
S'apropava, sense tocar, cap a la taula del menjador, vestida sempre, amb un hule blanc. Més papers, aquest cop, plens de dibuixos, retoladors de tots colors, gomes d'esborrar; en un racó apart, bolígrafs de punta fina: negre i vermell. Llibres, paper milimetrat i més invents del seu avi, que tot i ser gran, el seu caràcter era inquiet.
Des de que la seva dona va morir, duia un esticte dol i un barret.
Ara, aquella nena ja és gran i aquell tic d'obrir les cortines, encara el té. Enretira les cortines i li sembla veure als mateixos coloms. Sembla que, com ella, encara esperin veure arribar a aquella dona tant deixada. Però no hi veu ni a la dona ni el pa, ni tampoc aquella bonica escola. Fa temps que l'escola, és va tornar en palau.
Mentre s'anava endinsant, a mida que caminava, sonaven algunes rajoles de pedra mal posades. A cada espai gris, hi veia un dibuix diferent. Catifes de pedra.
S'apropava, sense tocar, cap a la taula del menjador, vestida sempre, amb un hule blanc. Més papers, aquest cop, plens de dibuixos, retoladors de tots colors, gomes d'esborrar; en un racó apart, bolígrafs de punta fina: negre i vermell. Llibres, paper milimetrat i més invents del seu avi, que tot i ser gran, el seu caràcter era inquiet.
Des de que la seva dona va morir, duia un esticte dol i un barret.
Ara, aquella nena ja és gran i aquell tic d'obrir les cortines, encara el té. Enretira les cortines i li sembla veure als mateixos coloms. Sembla que, com ella, encara esperin veure arribar a aquella dona tant deixada. Però no hi veu ni a la dona ni el pa, ni tampoc aquella bonica escola. Fa temps que l'escola, és va tornar en palau.
És va quedar amb un pam de nas quan l'hi vaig dir.
àdeu fins dèma
filla bleu
Mi nombre es Kike. Acabo de encontrar una billetera de Sergi Portell Santin. Buscando a Sergi por Internet he llegado a esta dirección. Es solo para que le avises que la tengo, y que se ponga en contacto conmigo para que se la dé (00-34-618808561)
Ya se lo he dicho a Sergi y se pondrá en contacto contigo. Cerveza garantizada!
Un saludo y espero volver a recibir tu visita en el blog.
Anna Portell
P.S. Por cierto, eres un crack buscando por Internet.