Arribo ara d'un sopar. DUes antigues companyes i jo. Una bona estona, una certa sensació de nostalgia cap aquells temps que la distància endolceix i de la qual vam no podem negar que com a mínim vam aprendre moltes coses. I vam guanyar-nos unes amistats. A més a més, ens uneix una raó conjunta, i és que moltes vegades la millor manera d'aconseguir unitat és tenir un enemic comú. Vam patir-lo i això suposo que farà que mai perdem una amistat que quan hem passat el moment de com estem, sempre tenim un tema en comú, les males passades que ens va fer, la seva mala educació, el seu egocentrisme que va unir-nos de tal manera que encara ens vingui de gust veure'ns encara que les nostres vides hagin agafats camins separats.
La Z i la S. també es van conèixer treballant, i també van haver de fer front a una temporada dura laboralment, però profitosa. Van fer front comú contra un gegant dolentot, lleig, i sense escrúpols.
El pare de la Z sempre li diu que d'aquestes experiències, si més no, n'aprens el què no t'agrada, i com no s'han de fer les coses... la Z va tenir un cost d'aprenentatge alt, però en compensació va conèixer la S., amb qui comparteix pis i una bonica amistat.
I de tant en tant encara recorden el gegant, i la Z li diu a la S. que a vegades els més pesats són els primers en caure...
La Z i la S. també es van conèixer treballant, i també van haver de fer front a una temporada dura laboralment, però profitosa. Van fer front comú contra un gegant dolentot, lleig, i sense escrúpols.
El pare de la Z sempre li diu que d'aquestes experiències, si més no, n'aprens el què no t'agrada, i com no s'han de fer les coses... la Z va tenir un cost d'aprenentatge alt, però en compensació va conèixer la S., amb qui comparteix pis i una bonica amistat.
I de tant en tant encara recorden el gegant, i la Z li diu a la S. que a vegades els més pesats són els primers en caure...