LaiaJurado |
dimecres, 28 de maig de 2008 | 09:09h
Aquest dissabte hem pogut tornar a gaudir de partits de la selecció catalana en diversos esports, amb el partit de la selecció de Catalunya contra la d’Argentina com a partit amb un seguiment més massiu. Com cada any l’èxit de públic ha estat rotund i moltíssima gent ha anat a recolzar la nostra selecció en un dia tant significatiu com aquest. Però si ens ho mirem fredament, quants any fa que estem celebrant aquestes jornades? Quan fa que un cop l’any o dos ens permeten jugar partits de la selecció, després de patir prohibicions i negociar dates i horaris per fer-nos callar un any més?
Penso que ha arribat l’hora de forçar que prenguin posicions clares i sense maquillatges dels màxims responsables polítics, sobretot des de la Generalitat i el Parlament de Catalunya i també dels directius de clubs i els esportistes catalans, ja que quan hi ha hagut la implicació dels jugadors ja tenim l’oficialitat d’alguna de les nostres seleccions, encara que de moment sigui en esports minoritaris o esports on la base principal dels jugadors és catalana i, sens dubta, que si els jugadors catalans es neguessin a formar part de la selecció espanyola, tot i que ja estem acostumats a sentir les implicacions negatives que aquesta decisió tindria en la seva carrera esportiva o en la seva promoció personal, ben segur que tindríem un pas més.
Ara bé sense la implicació decidida de les institucions públiques i els polítics és molt difícil que mai puguem aconseguir la oficialitat de les seleccions, ja que ens cal unitat per reclamar el que és nostre. Els catalans ja estem cansats que ens “la fotin anant i tornant” i que tot siguin promeses que no es compleixen mai, i no em refereixo tan sols a temes esportius.
Cal que a tothom li quedi clar que som una nació i que com a tal tenim tot el dret del món a jugar en qualsevol esport amb la nostra pròpia selecció sense necessitat de demanar permís a ningú de fora. Pot ser que en això com en altres tantes coses calgui deixar de banda el nostre “seny” i ser més agosarats i que els polítics segueixin el clam massiu del nostre poble. Una nació, una selecció.
Som tan assenyats que fem honor a allò tan català de "cornut i paga el beure". Tot gràcies a CIU que ha mantingut al país en un estat de somnolència perpètua.Per això mateix no som capaços d´anar més enllà de la revindicació de quatre seleccions esportives.
Per mi, de selecció només n'hi ha una. S'entén, oi? Però d'això ja en parlaré amb més detall un altre dia. Ara me n'haig d'anar uns dies a Itàlia, diguem que per raons de feina... i per tant no crec que des d'allà us pugui escriure cap comentari dels meus. Però resaré per vosaltres. Guardeu-me el lloc, amics cupaires. I una salutació molt cordial per a la Laia.
Doncs jo vull que torni. Els comentaris d'aquest senyor són molt realistes, en el sentit, crec jo, que ens ajuden a entendre l'autèntica mentalitat de molts votants i militants de conveniència.
Per desgràcia seva i meva el Moderator tard o d´hora tornarà del seu espiritual viatge.I novament ens atormentarà amb els seus carques comentaris. Paciència i esperar que un bon dia,tal com diu la Laia,entre tots el poguem canviar.
Republicator |
divendres, 30 de maig de 2008 | 12:20h
Senyor Moderator a vosté se li enten tot,fins i tot se li olora la pudor de ciri que desprèn.Vagi a resar a Itàlia,encengui espelmes a la memòria del seu benamat Franco i ajustis una miqueta més el cilici (així se li esbairan del cap els pensaments libinidosos que l´atormenten a diari).I per favor deixi d´ironitzar a costa dels cupaires i la senyoreta Jurado...Chiao,arrivererchi senyor Moderator.
Pancho Villa |
dijous, 29 de maig de 2008 | 10:40h
Al país el que li manca és cultura.Una cultura potent que ens situi dins del mapa mundial alhora que ens torni a fer sentir orgullosos de la nostra especificitat i no tantes manifestacions esportives amanides amb partidets de costellada,descafeïnats i que per postres no aporten absolutament res,fora de quatre banderetes onejant al vent i un munt d´eslogans càrregats de victimistes tòpics.
Pancho Villa |
dijous, 29 de maig de 2008 | 10:39h
Al país el que li manca és cultura.Una cultura potent que ens situi dins del mapa mundial alhora que ens torni a fer sentir orgullosos de la nostra especificitat i no tantes manifestacions esportives amanides amb partidets de costellada,descafeïnats i que per postres no aporten absolutament res,fora de quatre banderetes onejant al vent i un munt d´eslogans càrregats de victimistes tòpics.
Jo tampoc no entenc per que Catalunya, o la Generalitat amb les competències que té no fa l' Equip de Catalunya, per la www.nf-board.com que és un organisme alternatiu a la FIFA, al cap i a la fí la Fifa no en té res d' oficial és un organisme de dret privat i prou, que té llurs normes, doncs presentems-he amb un altre que ens admet i potenciem-lo, si s' ha de fer un equip a part d' aquest que va jugar dissabte fem-lo.La Generalitat té les competències i els recursos,ningú no enten per qué no ho fa.
Moisès Martí |
dimecres, 28 de maig de 2008 | 09:50h
La nostra societat Laia, és molt conservadora i hipòcrita, avançar en el reconèixement significa encarar conflictes i jugar-t'hi alguna cosa, i aquí ningú vol mullar-se de debó, tot són bones paraules, tots són bons propòsits, però ningu es planta i ningú dimiteix, i ningú proposa cap boicot ni mesura de pressió. Tot és hi hi ha ha. Tots els avenços socials tots, absolutament tots els sindicals, socials, i els avenços en el món de la dona, s'han fet encarant conflictes.
Republicator |
dilluns, 2 de juny de 2008 | 14:49h
Quanta raó tens.Aquí ningú si vol jugar els calers i així de be ens va.A l´hora de la veritat tot són excuses i bones paraules.De seguir per aquest camí el fet diferencial català desapareixerà en qüestió de decades i el més trist de tot és que molts pocs el ploraran.
Xarles Bronson |
dilluns, 2 de juny de 2008 | 17:32h
Que ilusos sou tots plegats.Durant tota la història de la humanitat els Estats s'han anat creant per què hi ha un conflicte d'interessos entre pobles.Quan un poble o nació sense Estat te un conflicte d'interessos i d'identitat nacional amb un altre...el conflicte s'acaba solucionant amb guerra.
L’Associació Per la Cultura Popular, s’ha creat per donar a conèixer i fer que no es perdin les tradicions de la cultura catalana. L'Oncle Buscall és la primera de les activitats que hem portat a terme.
Tot gràcies a CIU que ha mantingut al país en un estat de somnolència perpètua.Per això mateix no som capaços d´anar més enllà de la revindicació de quatre seleccions esportives.
Per mi, de selecció només n'hi ha una. S'entén, oi? Però d'això ja en parlaré amb més detall un altre dia. Ara me n'haig d'anar uns dies a Itàlia, diguem que per raons de feina... i per tant no crec que des d'allà us pugui escriure cap comentari dels meus. Però resaré per vosaltres. Guardeu-me el lloc, amics cupaires. I una salutació molt cordial per a la Laia.
Espero que no torni.
Paciència i esperar que un bon dia,tal com diu la Laia,entre tots el poguem canviar.
Per cert, i canviant de tema, algú sap com ha acabat "l'assumpto" de l'ascensor?
que és un organisme alternatiu a la FIFA, al cap i a la fí la Fifa no en té res d' oficial és un organisme de dret privat i prou, que té llurs normes, doncs presentems-he amb un altre que ens admet i potenciem-lo, si s' ha de fer un equip a part d' aquest que va jugar dissabte fem-lo.La Generalitat té les competències i els recursos,ningú no enten per qué no ho fa.
Tot és hi hi ha ha.
Tots els avenços socials tots, absolutament tots els sindicals, socials, i els avenços en el món de la dona, s'han fet encarant conflictes.