Com és clàssic en Paul Auster i com remarca el mateix títol, l’atzar és el protagonista d’aquesta novel·la. La vida de Jim Nashe, bomber de professió, es veu sacsejada una i altra vegada per circumstàncies inesperades. D’entrada la seva dona l’abandona i, tot seguit, rep una herència considerable. Després de deixar la filla amb la seva germana, Nashe es llança a recórrer en cotxe les inacabables carreteres dels Estats Units. No és un viatge ric en experiències; és cremar benzina i gastar diners. És lliure, però està sol. Tot canvia quan recull un jove autostopista, un jugador de pòquer anomenat Pozzi. El noi té un projecte: desplomar un parell de milionaris. Nashe s’ofereix a finançar la partida amb el que li queda de l’herència. Serà bufar i fer ampolles, pronosticava Pozzi, però no és així. Flowers i Stone, els dos milionaris, guanyen la partida i Nashe i Pozzi els acaben devent molts diners. Per pagar el deute, els milionaris els ofereixen la possibilitat de construir un mur amb les pedres d’un antic castell escocès. És un gir realment extravagant. De fet dos terços de l’obra tracten de Nashe i Pozzi vivint en una caravana i construint un mur enmig de l’enorme finca dels milionaris. Aquesta és una novel·la molt suggerent, oberta a moltes interpretacions simbòliques per la inversemblança de la història. Suposo que postula l'absurditat última de l'existència humana, que cap llibertat aparent no pot resoldre; només, si de cas, la companyia d'un amic. Però més enllà d'interpretacions diverses, hi ha dos personatges amb vida pròpia, Nashe i Pozzi, grans creacions d'Auster. Els recordarem molt temps carregant pedrotes per construir un mur que no serveix per res.
A un nivell més prosaic (però mai irreverent) només dir que després de la impressió que em va causar aquesta obra ara cada any hi guardo els quatre números de la rifa de nadal que em van caient a les mans pel novembre...
Amb tot - com les pedrotes - acaben per no servir de res...