La negociació del finançament
Res de nou se’ns pixaran a sobre, al PSOE català ja li va bé, al cap i a la
fi Catalunya els importa un rave, els de CiU diran que plou, i ERC dirà que és
culpa de CiU, i ICV no dirà res, és igual tampoc serveixen per a res aquets.
Aquesta història és cíclica es repeteix una i altra vegada, ara els partits
catalans van junts, ja és prou curiós que dels quatre que van junts, un el PSOE
català és el bocamoll que ho deu xerrar tot a l’altra banda, ja li podrien dir
que se’n anés directament a l’altra banda com va fer amb l’estatut i ens estalviaríem
aquest espectacle repugnant i hipòcrita, CiU esperarà que ERC es posi d’esquena
i punyalada, i ERC li fotrà tota la culpa mentre el seu company de govern des
de l’altra banda es petarà el cul de riure, i els menjaflors (ICV) diran que
estan d’acord en tot, no fos que es quedessin sense menjadora. (segueix)
És una pel·lícula que es pot repetir una i una altra vegada, res a dir.
El que jo no entenc, és perquè no s’aixequen de la taula i els deixen
penjats, què podria passar?
Què ens quedem sense finançament
? penso
que al cap i la fi no seria tant greu, si dos milions de catalans han votat
PP-PSOE, vol dir senzillament que el país els importa un rave, i ja els està bé
que tinguem uns serveis subdesenvolupats.
I la resta ? no ho sé, ho desconec, potser
només hauríem de negociar el finançament per als que no hem votat als dos
partits nacionalistes (PP-PSOE).
Què això que dic és cinisme ? I què és el que fa el
PSOE, sinó estar en una negociació en els dos bàndols de la taula a la vegada, per
això aquest hipòcrites sempre guanyen.
Doncs què algú m’ho expliqui.
Mentrestant podem anar cantant aquesta cançó, potser Serrallonga seria
millor negociador.
Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en farà ressons de guerra
a les parets de Tavartet.
Des de Sau a la Cellera,
des del Far al Matagalls,
el trabuc d'en Serrallonga
tornarà als amagatalls.
Torna, torna Serrallonga
que l'alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.
