VilaWeb.cat
jvives | 01. Quotidianitat | divendres, 30 de maig de 2008 | 23:59h

A 095 -Prozac i +Bloc! ja apareixia el concepte d'efecte placebo, en una desmitificació de les virtuts dels inhibidors de serotonina i el que es considera el seu paradigma, el Prozac. Sobre aquest curiós concepte podeu llegir l'editorial de Informatiu, la revista de l'Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques de gener de 2005. En un estudi recent el mal de cap d'un grup de pacients era alleugerit amb analgèsics, a un altre grup se'ls subministrava un placebo: quan més alt era el preu d'aquest nou tractament, més alt el percentatge de curació i alleujament, i viceversa...

En un retall, aquesta vegada seriós (ben diferent al joc de sigles medicopolítiques, al franciscanisme radical o a aquella interrogació: 074 Somnien els homosimis amb ovicabres?) del British Medical Journal, que publicava el Diario Médico, es comenta l'efecte placebo d'una bona relació amb el metge.

(...)


A un grup de pacients amb la síndrome del budell irritable se'ls aplicà acupuntura placebo i també tingueren una relació més estreta amb el metge. Els pacients que milloraren més foren aquells que, a banda de la falsa acupuntura, tingueren més estona de contacte amb llur metge. "Tal vegada el temps que els metges van perdreamb els pacients es pugui considerar un malbaratament de recursos en el context del nostre modern èmfasi en fàrmacs i altes tecnologies. Però els pacients responen millor tant a la realitat com al placebo si se'ls afegeix una bona relació amb el metge".


Un cas ben diferent és el que podríem denominar l'efecte placebo amb les antenes (a http://www.telecos.cat).
El passat 25 de juliol de 2007 "la BBC va publicar un estudi realitzat per la Universitatde Essex el qual va determinar el caràcter suggestiu de símptomes com l’ansietat, les nàusees i el cansament, entre altres, i que normalment s’associen a la presència d’antenes repetidores."

40 individus que deien ja haver experimentat temps enrere algun tipus de malestar originat pels senyals emesos pels telèfons mòbils, "van presentar malestar en el moment en que es va avisar sobre la presència de senyals GMS i UMTS (tercera generació), de la mateixa manera que no van mostrar cap símptoma quan l’emissió no va ser comunicada al grup de persones".

De tot plegat es dedueix que el cervell és alguna cosa més que el principal òrgan sexual del nostre cos!


Nota. L'aparell de la fotografia servia per fer el drenatge d'aire en el supòsit d'un pneumotòrax espontani al pulmó. Glups! Per sort tant les tècniques com la maquinària han evolucionat.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Notícies VilaWeb

e-Notícies

Llibertat.cat

Nació Digital

Racó català

Arxiu

« Desembre 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats