Ramon Erra |
dijous, 29 de maig de 2008 | 09:37h
Quan la criatura ja ha fet l'any la cosa s'esvera. Hi ha unes corredisses -a dues o a quatre grapes, depèn del nen-, unes esllavissades, uns catacrincs i catacrencs, uns terrabastalls, que fan feredat. Els pares sospiren, els avis giren els ulls a una altra banda, les àvies no poden i la criatura només mira aviam quina de nova en farà....
D'aquesta etapa -per dir-ne alguna cosa- en direm "la crisi del moviment". Quan apareix aquest moment de crisi, si no s'hi ha pensat abans, es comença a pensar en la guarderia...però, ai! Vivim uns temps de Baby boom i pares i mares s'estiren els cabells i es donen cops de colze per una plaça a una llar pública. Sempre hi ha indrets que ho tenen pitjor que d'altres: si vius en un poble d'aquests que han crescut molt -com ara Canet- ja cal que et calcis! I si a més, el dilluns vas al sorteig de les places municipals i no et toca i el dimarts et diuen que la llar d'infants privada tanca i que l'altra que queda, la més petita, no té ni un trist racó pel teu fill als matins....la primera cosa que et ve al cap són els 400 euros del gran ZP i tot seguit et vénen ganes de quedar-te tot el matí al llit i dir que estàs malalt. Però no ho faràs. Ajuntaràs totes les teves forces i començaràs a empaitar el teu nin per sota i per sobre dels mobles, per entremig de les làmpares, recolliràs tots els llibres que esllavissa i tornaràs a omplir els calaixos que buida. L'amor ho pot tot.
