Una pregunta que sempre em fan a totes les presentacions de la candidatura d’Esquerra independentista és què farem l’endemà de les votacions si en Jaume Renyer i jo mateix sortim escollits com a President i Secretari General el proper dissabte 7 de juny.
Dins els nostres objectius de transparència passo a exposar el mètode de treball que aplicarem la setmana del 7 al 14 de juny, dia en què es votarà finalment la ponència política i la resta de l’Executiva Nacional.
1. Declarar formalment que el canvi ha guanyat a ERC, tant a nivell polític com de lideratges.
2. Obrir converses amb les altres candidatures amb dos objectius; consolidar el canvi polític i conformar el millor equip de persones per rellançar ERC i recuperar la unitat.
- Per consolidar el canvi polític obrirem converses amb Reagrupament.cat, Gent d’Esquerra i ERC futur i treballarem per elaborar una nova Ponència política que incorpori les esmenes que ha presentat Esquerra independentista, l’esmena a la totalitat de Reagrupament i les propostes que generin consens de la ponència ja presentada.
- Si la Comissió Redactora de la ponència oficial, nomenada per l’actual direcció, bloqueja el canvi polític i no accepta la redacció d’una nova ponència portarem a votació el conjunt de les nostres esmenes al Congrés i buscarem el màxim de complicitats per aprovar-les.
3. Per conformar el millor equip de persones i recuperar la unitat dins d’ERC seguirem dos criteris.
- Partirem de la necessitat d’escollir una Executiva Nacional paritària entre dones i homes i amb les persones més preparades per cada un dels càrrecs a ocupar. Traslladarem aquesta determinació a la resta de candidatures.
- Si hi ha un acord global sobre la nova ponència política demanarem a la resta de candidatures que proposin a companyes i companys per tal de ser incorporats a l’Executiva Nacional. Aquestes companyes i companys han de tenir un perfil de renovació i es respectarà el resultat de cada candidatura quan al nombre de companyes i companys a proposar.
- Si no hi ha un acord sobre la ponència política abans del dia 14, esperarem a les votacions de les esmenes d’Esquerra independentista al Congrés Nacional per verificar la voluntat de canvi del partit, i poder conformar els equips de direcció amb els mateixos criteris abans exposats.
4. Farem públiques les línies vermelles als altres membres del Govern de la Generalitat perquè aquest sigui ambiciós i lleial a Catalunya, i donarem a conèixer la data en què la militància decidirà en assemblees territorials la continuïtat o no d’ERC al govern.
5. Presentarem una resolució al Parlament de Catalunya si el TC retalla l’Estatut per poder convocar una nova consulta popular a favor del dret a decidir.
6. Traçarem el full de ruta d’ERC per negociar el nou model de finançament que retalli substancialment l’espoli fiscal, i fomentarem una política d'utilització racional del territori i dels recursos naturals amb la oposició des del Govern al transvasament de l'Ebre, al Quart Cinturó i a l'actual projecte de MAT.
7. Donarem a conèixer a tota la ciutadania les condicions per participar en el Govern de la Generalitat la propera legislatura: la convocatòria d’un referèndum sobre el Concert Econòmic si aquest no és acceptat per l’Estat, la nova llei de política lingüística i l’aprovació de la llei de referèndums. Si aquesta agenda no és acceptada per una majoria de diputats al Parlament de Catalunya ERC es quedarà a la oposició.
Si un cas, seria:
QUÈ FAREM, DEL 8 AL 14 DE JUNY, SI ESQUERRA INDEPENDENTISTA GUANYA aL CONGRÉS?
o potser volies dir?
QUÈ FAREM DEL 8 AL 14 DE JUNY SI ESQUERRA INDEPENDENTISTA GUANYA les eleccions?
I la pregunta del milió és:
QUÈ FAREu DEL 8 AL 14 DE JUNY SI ESQUERRA INDEPENDENTISTA perd les eleccions?
Benvolgut Joan, admiro la teva capacitat d'observació lexicogràfica i et felicito per l'observació.
Avui és dia 16 de juny, el congrés ja ha passat i jo et pregunto, desitjant que la meva qüestió estigui escrita de manera correcta:
Esquerra Independentista ha perdut el Congrés?
Vigila, és una pregunta amb trampa
Teresa
a Sants, però, has quedat primer -empatat amb el Ridao- i d president ha guanyat el Carretero: imagina't la cara q se'ns ha posat a la gent del casal en sentir els resultats globals a la tele!
molts ànims pq s'ha fet una feina molt bona q tindrà els seus fruits a mig termini!! endavant i a continuar treballant per la renovació!!!!!
Sóc Enric, un jove de Valls.
A veure si hi ha sort i es pot ressucitar a ERC.
EI és la unica salvació que pot tenir ERC, EI i també potser Reagrupament.Cat, és a dir, canvi d'aires, perquè els que hi ha dins estan carregats de punyetes i fan pudor.
Les batalletes egocentristes, combinat amb una bona dosi de conformisme i espanyolisme, ben barrejadet amb un bon president espanyol de la Generalitat, i amb un toc de contradiccions i traïcions com és el tema del Transvassament, han fet que la credibilitat i la confiança cap a determinats individus caigui en picat, i alhora la imatge com a partit, l'únic independentista que hi ha (exceptuant les CUP, que són les úniques coherents), i que s'està destrossant per segons.
Sembla que a nosaltres no ens cal que ens il·legalitzin els partits, ja se'ls dinamitem des de dins, des dels propis dirigents continuistes.
I qui tingui alguna altra opinió, a callar.
És trist també que surtis, Uriel, a parlar sobre la 3a hora de castellà, i la Simó encara hagi de retocar el tema, ...
Ja n'hi ha prou de la ERC que no és ni R ni C, només E, per fer-li, no només el joc, sinó el llit i tot al PSOE=PSC.
ERC té un programa i unes idees, i la gent (molta, per cert), els va votar per això.
No els vam votar perquè després vagin permetent que els demés decideixin, i no se'ls senti la veu. No els vam votar per callar davant dels socialistes i que campin com ells vulguin. No els vam votar per donar la presidència a un espanyol com Montilla i fer un Tripartit2, perquè se'ns toregin com vulguin.
Coherència és el que cal, és el que falta, i no només coherència, sinó un replantejament de les idees, és a dir, cal EI.
Bé, que tingueu / tinguem sort, i aveure si demà ho podem celebrar.
Salut!
http://votant.blogspot.com
Un mètode de treball que hem sembla molt
encertat, entre tots ho aconseguirem..
Endavant. Compta amb el meu suport…
Un mètode de treball que hem sembla molt
encertat, entre tots ho aconseguirem..
Endavant. Compta amb el meu suport…
Lamento dir que també dintre de la mediocritat hi ha categories, ja que per sota del mediocre acostuma encara a haver-hi el lacai que el serveix. Un exemple d'aquesta curiosa espècie és l'Uriel Bertran, aquest submarí que riu-te'n del K-278, dissenyat per la cúpula d'Esquerra per minar les possibilitats de Joan Carretero, l'única alternativa ferma per redreçar aquest país.
Bertran és un jove grimpaire que fet i fet diu amén a la direcció del seu partit de la manera més sofisticada i subtilment llepaculs que es coneix: fingint ser dissidència per eliminar la veritable dissidència, en aquest cas anomenada Reagrupament. Finíssim, el xicot. I tot per arribar a ser ell un dia cúpula i que li llepin el cul a ell. Rectifico: escatològic, el xicot. Per això em faig una pregunta sense solució de continuïtat a causa de l'evident contradicció. M'agradaria saber qui és en realitat el rei dels mediocres, el servent del rei Mediocre, a qui per tant el lacai supera en mediocritat, o el rei mateix. Bé, tant se val. Sigui com sigui, no hi ha dubte que si Bertran i tota la trepa de pirates que són els actuals dirigents d'Esquerra fossin la indumentària de Carretero, el pobre home aniria descalç, perquè ni per sola de sabata li servirien de tan poca altura moral i política que tenen.
I és que, per poc que es pensi, això d'Esquerra Independentista (EI) de Bertran no té cap fonament en una qüestió que és de calaix. O es va cap a la independència o no s'hi va, i per començar no sembla que la doble dissidència sigui la manera de sortir-se'n, sinó més aviat el contrari, la garantia justament d'afeblir la dissidència i, en conseqüència, d'enfortir l'actual cúpula d'Esquerra, exactament el que aquesta pretén i no dubta d'intentar-ho de la manera més genuïnament espanyola, és a dir, produint l'efecte sense que es noti la cura. És clar que algú em podrà acusar d'absolutista i em dirà que la mateixa legitimitat té Uriel que Carretero de formar el seu corrent. Però la qüestió no és una legitimitat que no poso en dubte, sinó les raons que fan que Bertran s'hi aculli, i que em semblen del tot reprovables. Si ha sorgit dissidència és perquè no s'està d'acord amb la direcció errònia –erràtica– que pren Esquerra. I mentre Carretero assenyala el perquè d'aquest error amb la mateixa claredat que les seves propostes inserides en un rumb sense embuts cap a la independència, en el cas de Bertran no fa res més que marejar la perdiu per al capdavall acabar proposant més del mateix del que hi ha ara amb els actuals manaires del partit. Ras i curt: on és la dissidència en Bertran? Essencialment no la veig enlloc. És curiós que la busco i curiosament només trobo que discrepa de Carretero –això sí, sense confrontació, sense que es noti gaire perquè al KBertran-278 no se li vegi el periscopi– i no pas amb l'actual direcció d'Esquerra. Per això concloc que el problema de l'EI de Bertran es troba en el tempo en què apareix. Només tindrà sentit la seva existència si Carretero esdevé president d'ERC el 7 de juny. Aleshores Bertran no haurà de preocupar-se. El seu corrent, EI, creixerà, i molt, perquè no dubto que comptarà amb el suport del sector oficialista actual del qual ara fingeix discrepar, per enderrocar tots plegats Carretero de la presidència. Per enderrocar l'independentisme.
http://in.directe.cat/ricard-biel/bloc/uriel-bertran-trist-invent-contra-carretero
És molt decepcionant llegir totes aquestes barbaritats. Esquerra independentista és un projecte que conformen centenars de militants d'ERC i reduir-ho tot a una Teoria de la Conspiració és un insult a la intel·ligència i una manca de respecte. Estem convençuts que el canvi que representem, estratègic, amb persones de prestigi, amb correcció i educació en les formes, és l'únic canvi que pot guanyar el proper Congrés d'ERC, i per això hem decidit presentar-nos. Ras i curt. Sincerament, tota aquesta rastellera d'insults crec que perjudiquen més que no afavoreixen la candidatura de Reagrupament.
I pel que fa a la qüestió personal no m'he de justificar de res. No conec la persona que ha escrit aquest article, ni ell em coneix a mi. La meva trajectòria acadèmica, política i humana em dóna tota la independència i legimitat per presentar-me a la Secretaria General, i tots els insults responen a un interès per afeblir Esquerra independentista en un moment en què tenim clares possibilitats d'esdevenir majoritaris. Només demano que qui ens vulgui jutjar que ens conegui, que vingui a les nostres xerrades i n'estregui les seves pròpies conclusions.
Salut,
Uriel Bertran
Salut i llibertat !
Teresa
Salut!
Confïi que no passarà el mateix a Esquerra, però tanta difamació, sobretot per part de gent de l'entorn de Reagrupament, farà difícil el despertar diumenge dia 8.
Salut i sort.