xevi bardolet |
divendres, 6 de juny de 2008 | 22:24h
Bona nit
Perdona la intromissió, però no he sabut trobar cap altra forma de contacte i menys amb aquesta protesta que t'has autoimposat.
Sóc en Xevi Bardolet i aprofito el comentari per saludar-te i convidar-te, en nom de la naixent blogosfera d'Osona, a connectar-te a www.osonosfera.cat i fer cas del primer missatge que hi trobaràs: una invitació a l'estrena mundial de l'Osonosfera, amb ganes que t'hi sumis, una tertúlia i un sopar. Salut!
Treballar per Catalunya i no pas per la nostra butxaca ...
empordaaccio |
divendres, 30 de maig de 2008 | 11:15h
Treballar per Catalunya i no pas per la nostra butxaca no es pot considerar un acte interessat!
Cal que aclarim les nostres idees si volem ser efectius en favor del Franki i en favor de Catalunya.
Salvador
PD. M'autoanomeno "Conseller" perquè així se'm considera. Aquesta manera de fer no és per orgull personal sinó per la voluntat d'acció i d'implicació amb Catalunya Acció, amb en Franki i amb la nostra llibertat personal i nacional.
Com escriu Carles Muñoz Espinalt en el seu assaig "Preludi de la Independència":
"En certs
moments no saps on comença la censura i on acaba
l'autocensura. Si fem un estudi psicoestètic de la imatge que,
segons els censors, voldrien que presentessin els qui pretenen
defensar la identitat de Catalunya, aviat es descobreix que desitgen
que sigui la pròpia d'unes personesque no se senten
protagonistes de les accions del seu poble, ni se solidaritzen amb
les seves gestes. Els volen espectadors, mai actors. La censura
moderna, impregnada de les tècniques de Goebbels, jutja tant
el que es diu com l'actitud personal de qui ho exposa.
En
relatarem un cas: es pot llegir en un llibre de Gaziel (Meditacions
en el desert) la següent afirmació: «Els catalans
del meu temps —vull dir la minoria selecta— ens hauríem
fos totalment amb la nostra pàtria que per força havíem
de triomfar o sucumbir amb ella. La tragèdia i l'honor de la
nostra vida, són que hem caigut amb Catalunya.
... Sí,
convertia l'autor en protagonista i erigia la seva personalitat en
una imatge model que,
de fomentar-se, s'arriscaven que trobés seguidors."
A banda, de cert que Franki esdevé un model de compromís i valentia per a tots els catalans.
Bona nit
Perdona la intromissió, però no he sabut trobar cap altra forma de contacte i menys amb aquesta protesta que t'has autoimposat.
Sóc en Xevi Bardolet i aprofito el comentari per saludar-te i convidar-te, en nom de la naixent blogosfera d'Osona, a connectar-te a www.osonosfera.cat i fer cas del primer missatge que hi trobaràs: una invitació a l'estrena mundial de l'Osonosfera, amb ganes que t'hi sumis, una tertúlia i un sopar. Salut!
... i és, també, el camí de Catalunya!
i és la millor nostra eina per alliberar el Tibet i les altres nacions oprimides, silenciades i minoritzades!
Catalunya Acció ha nascut per empènyer aquest camí. Catalunya Acció
està construint els fonaments d'una moguda catalana amb un sol
objectiu, inqüestionable, inajornable, ineludible, innegociable ...
Si Catalunya Acció segueix creixent sense ensurts que la destrossin
tindrem un arbre ben fonamentat que arrelat a -tota- la nostra terra
s'enlairarà inevitablement cap el cim de la nostra llibertat: LA
INDEPENDÈNCIA !
Aleshores Catalunya esdevindrà de nou responsable i corresponsable de tots els països del món.
La justícia, la pau, el bé ... depenen de que Catalunya pugui parlar i decidir amb la seva veu pròpia.
La feina és molta i els patriotes són pocs.
No t'aturis esperant que les coses caiguin del cel: ajuda a Catalunya Acció!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
www.catalunyaaccio.org
Acabarem tota a l'Audiència Nacional, m'hi jugo la Constitución.
Cal que aclarim les nostres idees si volem ser efectius en favor del Franki i en favor de Catalunya.
Salvador
PD. M'autoanomeno "Conseller" perquè així se'm considera.
Aquesta manera de fer no és per orgull personal sinó per la voluntat d'acció i d'implicació amb Catalunya Acció, amb en Franki i amb la nostra llibertat personal i nacional.
Com escriu Carles Muñoz Espinalt en el seu assaig "Preludi de la Independència":
"En certs
moments no saps on comença la censura i on acaba
l'autocensura. Si fem un estudi psicoestètic de la imatge que,
segons els censors, voldrien que presentessin els qui pretenen
defensar la identitat de Catalunya, aviat es descobreix que desitgen
que sigui la pròpia d'unes persones que no se senten
protagonistes de les accions del seu poble, ni se solidaritzen amb
les seves gestes. Els volen espectadors, mai actors. La censura
moderna, impregnada de les tècniques de Goebbels, jutja tant
el que es diu com l'actitud personal de qui ho exposa.
En
relatarem un cas: es pot llegir en un llibre de Gaziel (Meditacions
en el desert) la següent afirmació: «Els catalans
del meu temps —vull dir la minoria selecta— ens hauríem
fos totalment amb la nostra pàtria que per força havíem
de triomfar o sucumbir amb ella. La tragèdia i l'honor de la
nostra vida, són que hem caigut amb Catalunya.
... Sí,
convertia l'autor en protagonista i erigia la seva personalitat en
una imatge model que,
de fomentar-se, s'arriscaven que trobés seguidors."
A banda, de cert que Franki esdevé un model de compromís i valentia per a tots els catalans.