Aquest mot, posat de moda darrerament, segons el Diccionari de la Llengua Catalana significa "manca d'afecció" i, al seu torn, si hi busquem "afecció", en la seva tercera accepció ens indica: "3 1 f. [LC] Inclinació tendra, zelosa." De manera que, lingüísticament parlant, podem concloure que "desafecció" vol dir "manca d'inclinació tendra, zelosa".
A mi, la veritat, cada cop que sento aquesta paraula, usada últimament de manera eufemística per referir-se a l'augment, ni que sigui pel cansament que ens provoca l'estat amb les contínues marranades que ens fa, de l'independentisme (socialment si més no), cada cop que la sento, doncs, em fa venir memòria dels temps del franquisme: recordeu allò dels desafectos al régimen? D'una altra banda, com que jo mai he sentit cap inclinació tendra o zelosa cap al bonic país veí que ens ocupa des de fa 301 anys, tampoc m'hi he sentit reflectit quan aquest mot ha estat usat pel president Montilla i altres.
A què ve tot això?, us deveu preguntar... i no m'estranya, perquè me n'adono que si, em descuido, m'hi faig un embolic de ca l'ample! Doncs tot això ve a tomb de les eleccions a President i Secretari General d'ERC que tindran lloc el dissabte entrant, dia 7 de juny. Hi he donat voltes i més voltes, i més voltes encara i no hi ha manera: que no hi ha ningú a qui pugui votar!? És que els que no em sembleu continuïstes, em sembleu retrògrads i, si no, de poca confiança. Totes aquestes setmanes que us sento i llegeixo als mitjans m'heu produït més cansament i basarda que mai. El vostre capteniment públic m'ha semblat tan poc respectuós amb els i les militants que porten anys i panys fent feina als barris, viles i ciutats del país que finalment sóc jo qui us he perdut el respecte a vosaltes, estimats candidats i candidata. A uns més que a uns altres, certament, però a tots plegats.
No ho sé, potser és que a alguns us conec massa i a d'altres massa poc, potser és que tots teniu raó i, a l'hora, cap de vosaltres la té, però aquesta vegada no penso donar allò que en diuen un vot de confiança a ningú. És per això, benvolguts i benvolguda, que, avui i aquí, declaro la meva desafecció a vosaltres: a tots 8, sense excepcions. I és que em teniu ben bé fins el gorro, redéu!
P.D.: de tota manera, no perdeu l'esperança, eh?, que us queda fins dissabte per convèncer-me a mi i, em fa l'efecte, a uns quants més que estan com jo si fa no fa...
P.P.D.: o, potser, alguns es podrien (ens podríem...) decantar per votar aquells qui més poden tocar allò que no sona ja sigui en clau interna... o externa!
Mireu la publicitat subtil i plena d'enginy inserida avui a la primera plana de l'Avui:
http://www.avui.cat/
No és millor un canvi?
Joan Arnera |
dilluns, 2 de juny de 2008 | 18:15h
Em sembla una opció raonable, la teva. Però em pregunto: els que hi ha ara ho han fet malament. No és millor, en comptes que deixar que continuïn els mateixos (que ho han fet molt malament) de deixar que ho provin uns altres? (encara que en Carretero i la Rut Carandell no et convencin del tot, has de reconèixer que són els únics que no formen part de la direcció del partit i els únics que, explícitament, afirmen voler una direcció diferent i que s'acabi la subordinació al PSC) Jo m'ho pensaria, doncs. Ànims! (i perdona que et faci campanya, consti que ho crec de debò, i consti que no sóc militant d'ERC!)
http://www.avui.cat/
Jo m'ho pensaria, doncs.
Ànims!
(i perdona que et faci campanya, consti que ho crec de debò, i consti que no sóc militant d'ERC!)