La quarta entrega semblava que no veuria mai la llum, però ja la tenim aquí, i encara que evidentment no pot satisfer totes les expectatives generades durant 19 anys, és tot un plaer asseure’s en un cinema i assistir a l’espectacle. Té algunes flaqueses, sí, però també seqüències memorables. Tota la primera hora, per exemple, em sembla extraordinària: 1) l’inici a l’hangar, amb Harrison Ford esborrant d’entrada qualsevol dubte sobre si encara pot ser Indiana Jones; 2) l’explosió nuclear, que culmina amb una genial escapada frigorífica (que els amants de la versemblança no ens amarguin la festa!); 3) l’expulsió d’Indiana Jones de la Universitat, amb tocs emotius sobre el pas del temps ("hem arribat a una edat en què la vida ja no et dóna coses sinó que te les va traient", diu un professor mentre Indiana Jones contempla amb tristesa la foto del seu pare mort -S.Connery-); 4) l’entrada en escena de Shia LaBeouf, emulant Brando i James Dean, i establint de seguida una gran química amb H.Ford en l’escena del bar (brillant reconstrucció dels anys 50s); 5) la persecució amb la moto, que és impressionant, d’entre les millors de tota la sèrie; i 6) la visita al cementiri, tot un clàssic. Després arribem a l’Amazones i apareix el personatge de Karen Allen, rescatat de la primera entrega. El joc a dos entre Harrison Ford i Shia LaBeouf, que era tan interessant, es transforma ara en un triangle familiar no tan satisfactori. Karen Allen arriba massa tard, perquè el film va embalat i ja no hi ha temps per als personatges. S’opta per la comicitat, però falta emoció. Bé, arriba una trepidant seqüència d’acció a la selva, que té moments antològics, però que acaba amb un excés d’efectes digitals (calien tres cascades consecutives?). Pel que fa a la traca final, no és tan diferent de les d’altres entregues, i qui no vulgui pols que no vagi a l’era (vull dir, Spielberg). Personalment, aquest final no em va entusiamar però no el vaig trobar pitjor que el de la primera o tercera part. Per acabar, hi ha l’epíleg, que ve a dir que d’Indiana Jones només n’hi ha i n’hi haurà un. I és cert, perquè si algú surt triomfador d’aquesta quarta entrega és justament Harrison Ford, que als 65 anys intrepreta un Indiana Jones diferent -més savi, menys cobdiciós- però alhora idèntic, amb la mateixa convicció, coratge i vitalitat. Una autèntica estrella.
Se t'ha passat per alt (com a tanta gent) que el que espontaniament s'havia convertit en el famós barret de l'Indiana Jones en aquesta pel.licula busquen deliveradament acabar-lo de mitificar (l'escena de les formigues, etc).
I una pregunta més general, les pel.licules les veus doblades o en versió original?