Els 23 graus i escaig de desplaçament que, per un
caprici còsmic, l’eix de la terra forma
amb el pla orbital de translació al voltant del sol, braseja el nostre planeta com un
pollastre que gira i pivota al mateix temps enfront la font de calor del Sol, i
la nostra atmosfera gasosa te prou llibertat per desplaçar els corrents d’aire
fred i calent des de l’equador als pols, per sobre de la liquiditat
salabrosa i de la fermesa mineral, pels
cims d’alta cota i per la planura marina. Els núvols i la pluja, els vents, els
huracans, tota l’energia s’intercanvia el lloc, i en les zones temperades com
la nostra, està demostrat que la pluja i la sequera no duren.
Les llumeneres que ens governen, no ho saben això?
O, enderiats, no ho recorden. El seu cervell deixatat pel túrmix trinxador de les enquestes i la fixació del vot, la ceguesa induída
de tant mirar amb ulleres d’augment els ha deformat la vista, els ha convertit
en talps subterranis o en voltors que es desplacen del territori perquè als
canyets habituals ja no hi troben prou teca, es mengen el coco i el fetge els
uns als altres. Oblidats de tota raó, irradien irracionalitat, perversió de
llenguatge, ferum de resclosit. Son per nosaltres una feixuga càrrega que
portem sense que ells ens portin enlloc.
Se’ls ha acabat la sequera que els havia plogut com
un manà.
Si no plou, plourà....i no tardarà. No ha tardat
tant i ho ha fet a gust de tothom menys dels hipòcrites, aprofitats,
comissionistes, i especuladors de sempre, dels polítics oportunistes i del
poders econòmics, fàctics, factòtums, que des de l’esquerra i la dreta van
veure en l’escassetat (la pertinaz sequia
d’altre temps) l’ocasió d’or per fer de les seves de manera que se note el efecto sin que se vea el cuidado.
Per desgràcia seva, per sort nostra, ha plogut i
plou, ens inundem de raó, s’assequen les seves excuses i pretextos, la força de
la natura deixa al descobert les martingales, no ens podran fer passar bou per
bèstia grossa.
La reveladora declaració d’un alcalde, desprès
d’una reunió amb Medi Ambient i l’ACA, per demanar-los el seu suport a “la
canyeria” va posar al descobert la mare dels ous de la canonada. Dir “sí” podia
facilitar informes favorables de l’ACA per urbanitzar zones costeres que ara
difícilment es poden justificar per manca de tenir l’aigua garantida. Com a
mínim els del PP de Valencia han obrat a cara descoberta al defensar el
transvasament i no se’n han amagat.
És clar que darrera la interconnexió de xarxes i ha
molt mes que assegurar l’aigua a la macrourbs barcelonina, hi ha negocis
privats de constructors, immobiliàries, Ajuntament requalificadors, el xollo de
180 milions d’AGABAR que ara pot anar a Can Pistraus i el “vostè te un problema que és diu 3%”. Només cal veure com van
reaccionant els
perdedors.
Cada dia el país on visc em va donant mes i mes
proves de la seva inviabilitat com a societat política i civilment mereixedora
de sentir-s’hi integrat. Els nostres refugis particulars son, per exemple,
poder-ne parlar aquí, en un bloc que escriu un i llegeixen quatre.
Crec en el cel, energia totpoderosa, dispensador de
la pluja i el sol....
