Fa uns dies explicava - "Eleccions, congrés i Joan Fuster" -, com a reacció a alguns comentaris que m'havien arribat, el perquè no havia donat suport explícit encara a cap de les candidatures a les eleccions a ERC. També deia que com que el partit és divers i plural -una característica molt bona i enriquidora des del meu punt de vista- hi ha posicions molt diverses i un gran nombre de militants que no ha pres encara cap posicionament explícit. I que tots ells, els que han pres posició i els que no ho han fet, tenien les seves raons -totes elles respectables- i sobretot perque tots ens estimem el partit, volem que funcioni el millor possible, volem un instrument adequat per a construir una majoria social i nacional per a la sobirania.
Però, com em deia un amic aquests darrers dies, és molt difícil ser Suïssa quan s'està rodejat de països de la Unió Europea, fins i tot pels "europeistes escèptics" com jo mateix. Només ho aconsegueixen els suïsos, i tanmateix a ERC n'hi ha una bona colla!. I és especialment difícil quan a un li agrada -i a més l'han educat a, i té l'esperit de- poder participar directament i des de primera línia en la millora de les coses i en els processos de canvi. És el meu cas. En aquest moment, en la millora i el canvi del funcionament del partit i en la seva conversió en un instrument fonamental per a la construcció d'una majoria social i nacional per a la independència.
Com ja he comentat en diferents entrades d'aquest bloc (per exemple a "ERC en quatre dimensions" ), crec què, amb alguna excepció i/o matís, no hi ha grans -i insalvables- diferències ni ideològiques, ni estratègiques ni tàctiques en la majoria de les candidatures. En la meva opinió, les diferències fonamentals es plantegen en el model i en el funcionament del partit (veure "ERC: el repte és el model de partit" ).
És a partir d'aquestes consideracions i d'aquest procés de reflexió, que he anat recollint en aquest bloc en aquests darrers mesos, que s'ha (i es pot) d'entendre el meu suport a la candidatura de ERC Futur, perquè:
"Vull un país independent. Necessitem un estat propi. Hem de construir una majoria social i nacional per a aconseguir-ho. El partit, ERC, ha de funcionar adequadament per a ser un instrument per a formar-la. Per aconseguir-ho, necessitem la màxima unitat possible i també una renovació profunda. Per tot això, i buscant la màxima entesa, dono suport a ERCFutur".
