Quan Joan Laporta va arribar a la presidència del Barça el 2003, es va convertir en el veritable revulsiu que l'entitat blaugrana necessitava. Aquest fet és innegable! Pensem que el mandat de Joan Gaspart havia deixat el club en vies de jugar amb el Poli Ejido o a l'estadi dels Pajaritos de Sòria. Poca broma! Un club que sofria un dèficit econòmic bestial, socialment absent (l'afecció havia deixat en massa d'assistir a l'estadi) i sense cap projecte esportiu amb cara i ulls. La gestió de la junta que presideix Joan Laporta va aconseguir alterar l'ordre de les coses amb molt poc temps. L'urgent sanejament econòmic s'aconseguí amb molta lucidesa, només amb un parell de temporades, les mateixes que varen requerir l'arribada dels primers èxits esportius. Varen guanyar-se dos lligues i la segona Champions, aconseguida en una soferta nit a París contra l'Arsenal londinenc. Es va donar estabilitat a la banqueta, amb un entrenador, Franz Rijkaard, que ha estat tot un exemple quant a educació, tracte humà i dedicació a la seua feina. Es va fitxar bé, dotant l'equip amb una plantilla molt competitiva i amb jugadors de referència mundial.
És evident que la situació actual no és la idònia, precisament, i que en les dos darreres temporades hem sofert sotracs considerables i inexplicables. Aquests fracassos marquen, i molt. El prestigi del president també ha anat decaient a causa de diversos errors que ha comès a títol personal, els quals s'haurien pogut evitar. No puc obviar que també he tingut decepció quant al seu comportament (al tracte humà que ha dispensat a molta gent), ja que esperava alguna cosa diferent d'ell. Tot i això, encara em nego a pensar que el seu temps a la direcció del club ha arribat a la fi.
Joan Laporta ha tornat al FC Barcelona l'orgull de símbol de la catalanitat. I no ens enganyem, moltes de les crítiques que li cauen al damunt no és per excentricitats personals, sinó per la seua catalanitat manifesta. La campanya en contra seua que porten alguns rotatius com "El Periódico" (o és "El Psoedico") i d'altres diaris esportius del mateix lobby informatiu, tenen un claríssim rerafons polític igualment. L'ideari de Joan Laporta molesta a molts dirigents del país, i a alguns poders fàctics i econòmics. Ara ha d'afrontar una dura moció de censura, que és legítima i innecessària a la vegada. Un seguit d'instigadors s'han unit a l'hora d'endegar la maquinària corrossiva. Veure personatges tan tèrbols i espanyolistes com Josep M. Minguella, donant suport a aquesta moció, demostra que la intencionalitat de la moció en qüestió és força fosca.
El president Josep Lluís Núñez mai no va ser sant de la meua devoció. Va "regnar" durant dos dècades, en les quals va aconseguir un notori avenç del club i endegar projectes força positius, no tinc cap problema en admetre-ho. Amb el pas dels anys, el canvi era molt necessari però, el qual es va fer increïblement malament quan va agafar el relleu l'anterior vicepresident Joan Gaspart, teòricament un home amb gran experiència en la direcció del club i que entenia de futbol.
Ben el contrari és el cas de Laporta, al qual encara no sé li ha acabat la corda. Els fracassos dels dos darrers anys poden tenir l'origen en la manca d'una correcta planificació esportiva, tal com apunten alguns analistes esportius (alguns amb criteri, d'altres amb diversa intencionalitat). Tot i això, quan es tracta amb jugadors professionals d'alt nivell (i estrelles brasileres en particular) hi ha molts més factors aliens a la directiva que entren en joc. Mai no s'hauria d'oblidar aquest fet.
Voldria donar el meu suport al president Laporta en aquests moments difícils, malgrat que admeto que també m'ha decebut en els darrers mesos. I no se'm cauen els anells per afirmar sense embuts, que no m'agradaria veure el Barça tornant a les mans de gent sense el més mínim sentit de la catalanitat, que sembla que és el que diferents mitjans de premsa estan promovent sense cap mena d'escrúpol.
   |  |
Lletres ebrenques
|
Tenim una gran capacitat autodestructiva com a poble, poca paciència i ganes de fer foc nou contínuament. I m'ha vingut això al cap quan he llegit la següent frase de Mònica Terribas: “Anem cap a la mediocritat si no aturem aquest instint destructiu”.
M'alegra que comparteixis el meu criteri. Darrera el pardal aquest de Giralt hi ha els poders fàctics de sempre. Aquells de la mediocritat i l'espanyolitat. I noés veure fantasmes on no n'hi ha, sinó que els fantasmes són ideològics. tot i això, accepto que el comportament de Laporta i el tracte humà ha deixat molt que desitjar.
Salut, aigua i Barça
emigdi
Amic Emigdi, fa molts anys que et conec i per tant també conec el teu sentiment vers Catalunya i el Barça, se que ets un gran barcelonista que ho pateixes com ningú, també se que com a catalanista, voldries que el Barça enlaires aquesta bandera, però Joan Laporta tot i que en un principi semblava que era la persona ideal, ens ha fracassat a tots, s’ha mogut sempre per interessos personals, sinó com s’entén que una persona que diu defensar Catalunya com ell diu que defensa, pot donar la cara i enganyar al soci del Barça amb el Sr. Alejandro Echevarria? Però encarà n’hi ha molt més, podem permetre que el president del Barça doni la imatge de xulo i perdonavides que esta donant el Sr. Laporta ( no podem oblidar la baixada de pantalons a l’aeroport o l’escridassada del Congres de Penyes), jo com a president de penya que soc he patit les seves escridassades, recordo fa dos anys al Congres de Penyes que li vaig preguntar per la situació contractual de Fran Merida que en aquell moment començava a ser un segon cas Cesc Fabregas i l’esbroncada davant de tot el Congres per aquella pregunta incomoda va ser monumental, o aquest any a l’Hospitalet en una mini conversa que vaig tenir amb ell, per tal de que vingués un dia a parlar amb tots els presidents de penya de les nostres terres, l’únic que se li va ocorre dir a ser que els de l’Ebre érem uns insolidaris pel tema de l’aigua, i així podríem seguir parlant de la vessant social del president del Barça, però ara parlem de la part esportiva.
Tenim un secretari tècnic que se li perdona tot, el tio davant la crisi esportiva del primer equip no ha fet absolutament res, i al final tant ell com el president li han carregat totes les culpes a l’entrenador que tal com tu dius ha estat una persona molt educada i sempre a l’altura del que se li demana a un entrenador del Barça. Ni el president ni el secretari tècnic han sabut gestionar en cap moment la crisi esportiva de l’equip. Vols que parlem de les seccions i els seus fracassos continuats, creus que equips campions com el de basquet i handbol es poden destruir tant impunement com ho ha fet aquesta directiva?
Emigdi jo no li vull treure cap mèrit a Joan Laporta, va agafar el club en un mal moment econòmic i esportiu i semblava que se’n sortia prou be fins que els fums li van pujar al cap i va passar de ser un president que treballava amb els membres de la seva junta directiva a ser un president presidencialista, sense fer cas als consells dels que estan al seu costat per així guanyar encarà més protagonisme, el seu afany de fama i protagonisme l’ha perdut, i ha fet que tot aquella gent que havia dipositat la confiança amb ell els hagi decebut de tal manera que ara li demanen que se’n vagi.
No t’equivoquis les nou mil i pico de signatures no son perquè tornin el d’abans al Barça, son per a que l’estil presidencialista que regnava abans al Barça desaparegui per sempre, Joan Laporta esta fent el que ell mateix recriminava del president Nuñez.
Visca el Barça i Visca Catalunya.
Pel que fa a la crítica esportiva no hi estic d'acord. El secretari tècnic és obvi que no hagi de marxar, és el que garanteix una continuitat i una estratègia que no sigui de curta volada. Fins fa quinze dies en 22 anys el manager del ManU havia guanyat nomnés una copa d'europa. Si el barça en guanya una cada 10 anys hja podríem estar més que contents però hi ha rant ignorant que es pensa que el futbol és matemàtiques i pressupost , que fa fredat. Quan fa que no guanya l'Inter?
D'altra banda, els penyistes us creieu amb més drets que qualsevol altre soci, i no sé el perquè sincerament. Durant anys el Sr. Nuñez va estar subvencionant de forma descarada els autocars amb les entrades de franc que donava als presidents de les penyes. És això cert o no? És just?
Compateixo les crítiques respecte a tics excessius de personalisme (més que d'autoritarisme).
Per la resta, i valorant tot el que ha fet per prestigiar el club, a casa som dos socis, i seran dos vots per a la Junta que presideix en Laporta.
Jaume, hem sembla que tens un concepte molt equivocat de les penyes i dels penyistes, primer que res dir-te que jo igual que molts altres penyistes soc soci del Barça i no crec tenir més privilegis que qualsevol altre soci, és absolutament mentida que les penyes i els presidents de penya haguem tingut entrades de franc per part del club, el que si tenim les penyes abans i ara també un cop l’any entrades de franc per a menors de 14 anys, cada penya les destina on creu millor, jo particularment les destino als nens del col·legi del meu poble.
Te puc passar estadístiques de les places que l’Agrupació de Penyes del Baix Ebre, Montsià i Baix Maestrat hem portat al Camp Nou en els últims 15 anys i veuràs que no hi ha diferencia de places d’un any a l’altre, per tant lo de les entrades de franc un cop més mentida absoluta, per lo menys en lo que respecta a la penya que jo presideixo.
Les penyes fem un servei no tant sols als socis de les nostres entitats, sinó també als socis del Barça, aquest any per exemple hem portat 4027 places d’autocar al Camp Nou, pensa per tant que no sols parlem de penyistes sinó també de socis del Barça, no t’equivoquis els penyistes no ens creiem amb més drets que els socis del Barça, però els penyistes que al mateix temps som socis (i cada cop n’hi ha més) tenim els mateixos drets que tu, i si volem donar suport a la moció de censura no hi ha dret que ens vulgueu criticar dient que som una herència del passat, t’has parat a pensar que el que volem és un Barça més democràtic, en un president més humil que no es cregui ser el rei del mambo.
En quant al tema esportiu veig que obvies parlar del basket i handbol dels quals no teniu cap excusa i defenses la continuïtat de Txiqui apel·lant als resultats dels primers anys i a donar-li una continuïtat perquè altres clubs ho fan així, no voldria que oblidessis que els primers anys hi havia un directiu responsable de l’estructura esportiva i que potser perquè el futbol no és matemàtic, va ser marxar ell i començar els fracassos esportius, caldria que fem una reflexió seriosa de l’important que és tenir un bon secretari tècnic. Ara diré una obvietat els fitxatges de la portera de Núñez els podem fer tu, jo i Txiqui, els fitxatges de Monchi sols els pot fer Monchi o algú amb la capacitat de Monchi.
El futbol és passió i el Barça n’aixeca molta, voldria que tots des de la cordura férem balanç i cadascú lliurement votes el que millor cregui, però trobo injust que desqualifiqueu un soci que s’ha recolzat amb uns estatuts legals per sol·licitar una moció de censura, fent això esteu fent el mateix que criticava Laporta en l’època de l’Elefant Blau, si no voleu que torni el passat no us torneu com els personatges del passat, deixeu que el soci expressi la seva opinió.
visca el Barça, mani qui mani!!!
Veig que el tema d'avui està creant un debat interessant. Quant a criteris esportius, tothom té dret a opinar. El meu post venia a denunciar la campanya contra Laporta per temes de catalanitat. A la vegada, que aquest Giralt no em mereix cap confiança, i és evidentment el tapat d'algú. Hi ha ganes de desnacionalitzar el país. Tot i això, Laporta també ha de millorar el tracte humà per recuperar la confiança.
Salut, aigua i Barça,
emigdi
Gràcies pel comentari. No dubto que el caràcter de Laporta hagi portat a la decepció de molta gent. He llegit atentament tots els teus greuges i les teues queixes, i per suposat sé que fan mal quan et tracten malament. Em sap molt greu això que va dir dels insolidaris ebrencs, perquè demostren que tenen una visió de país que va entre rius, del Besós al Llobregat, i malauradament n'hi ha tants d'aquests i d'aquestes!!!
Tot i això, sí que em preocupa, com tu dius al final, que tornin els d'abans. I no deixo de tenir raó quan bona part de la crítica mediàtica és pel seu perfil catalanista. Hi ha una campanya desnacionalitzadora del país molt gran, encapçalada pel PSOE i per tots els seus mitjans de comunicació (Sport, El Periódico, El País). És aquí on jo em queixo. Jo no defenso ni Txiqui ni ningú, perquè sóc del Barça davant de tot. L'única cosa que sí que defenso és la dificultat de tractar amb les estrelles brasileres. És molt fàcil dir què faríem i molt difícil posar-ho en pràctica.
Bé, sisco, sense donar-li suport incondicional, et torno a dir que hi ha ganes que el Barça sigui una entitat neutra i anacional. Igual com el psoecialista Joan Ferran demana asèpsia a TV3 per treure la crosta nacionalista, hi ha tot un seguit de gent disposada a arrencar la "crosta" nacionalista del Barça.
Les dos darreres temporades han estat un desastre. Però el club estava molt pitjor quan el va agafar, i s'han guanyat títols. Quant a les seccions, no és que el bàsquet hagi estat fantàstic en els darrers 15 anys. L'handbol és cosa d'una temporada. Quant al tracte humà, probablement amb d'altres presidents també tindries decepció. És increïble què fan quan estan allí dalt.
Salut, aigua i Barça,
una abraçada,
Emigdi