En la història de la filosofia aquest terme es refereix a la doctrina dels membres de l'escola cínica fundada per Antístenes, el principal representant és Diògenes de Sínope. El terme cínic avui en dia s'utilitza, per extensió, per referir-se a aquella persona que: "és molt desvergonyit, que no s'amaga de creure en la rectitud.", o més popularment (aplicat molt directament als polítics) a tos aquells que "diuen creure i lluitar per una cosa i fan tot el contrari."
El poeta anglès George Meredith deia que "el cinisme és un dandisme intel.lectual." , el que converteix el seus seguidors en uns esnobs. I en política també hi ha cínics que han practicat un dandisme intel.lectual i que ara són només uns esnobs.
Entre molts d'altres trobem a Ciutadans pel Canvi (CpC), plataforma que va néixer amb la finalitat, ells diuen que per donar suport a Pasqual Maragall, però en realitat el que pretenien era fer fora CiU del Govern, i que aconseguit l'any 2003 ara afirmen que la seva prioritat, des de sempre, ha estat treballar per aconseguir una Espanya federal. I en aquesta mateixa línea trobem al President Maragall que després de donar-se de baixa, com a militant, del PSC i haver-nos venut la moto de que ara el que tocava en política era un partit a nivell europeu ( crec que s'anomena o anomenava Partit Català d'Europa), ara formarà part de la direcció de CpC.
Al final tindrà raó la frase, crec que és d'Emilio Romero, que deia que: "Madurar en cinisme és propi del polític."
