AnnaPortell |
dissabte, 31 de maig de 2008 | 23:27h
Com si no fos jo, la veig.
La veig arronsada amb els genolls entre les mans, les seves llàgrimes... El mocador.
Què serà de tot!. I de mi?.
Vol veure i no hi veu. Boira baixa i cel gris.
Es pregunta, òn és la seva esperança, la seva energia i la seva il.lusió.
No hi té llum dins els ulls. Només plor.
Llàstima que avuí, el que veig, ès el meu jo.
Què serà de tot!. I de mi?.
Vol veure i no hi veu. Boira baixa i cel gris.
Es pregunta, òn és la seva esperança, la seva energia i la seva il.lusió.
No hi té llum dins els ulls. Només plor.
Llàstima que avuí, el que veig, ès el meu jo.
M'agrada molt com escrius, però no que estiguis trista. M'agradaria llegir demà un nou post amb els ànims ben amunt. Pensa que sempre es pot estar millor, però també sempre es pot estar pitjor!
Mira la vida amb filosofia, que dia a dia... canvia!!!!
1. 'Il' en comptes de 'It' al Nom i
2. 'El' abans de 'Amor' al Títol.