Tenim papers i ens manquen empaperadors que,
sobretot, no siguin massa cars, o siguin molts barats, regalats quasi. Quan
hàgim empaperat moblarem, i així encara necessitarem mes mans.
En acabat, omplirem les estances buides d’hostes i
de banquets, amb els nostres iaios mes de l’altre mon que d’aquest, amb els
jubilats i pre-jubilats, amb els ociosos, amb els rendistes, amb els treballadors
amb dret a casals de vacances (per conveni) amb els estressats a qui cal
refer-se en balnearis, amb els turistes que ompliran els hotels de temporada, amb
els hipotecats per les segones residències.
Així el país anirà creixent en bens i decreixent en
persones que, prou enfeinats en desenfeinar-se, ja no crien com conills sinó
que gaudeixen d’una carta de semen i òvuls, amb procedència certificada, per
criar-se o regalar-se les seves pròpies mascotes humanes.
Només aquí, es clar, la multiculturalitat s'ensuma com el patxuli, no pas als països de
procedència dels nouvinguts on la misèria no es deguda a la manca de recursos,
sinó a l’espoli colonial -en el passat –
i al buidat de les multinacionals energètiques i de matèries primeres en el
present.
Els exercits colonials han estat substituïts per
les milícies dels bandolers locals, els Capitans Generals amb comandament a
ultramar, pels perpetus presidents bananers. Una pàtina de votacions
africanitzades, de tant en tant, apaivaga els nostres escrúpols a tractar amb
carcellers de la seva pròpia gent.
La gent es la de sempre, mes envilida per els
costums dels colonitzadors i per les bombes de fragmentació que les ones dels
satèl·lits llencen sobre les parabòliques que han crescut com amanitas
phfalliodes.
Menjant d’aquesta pastura els oriünds acaben tocats
del bolet i s’embarquen cap a la recerca del velló d’or, cap allà al nord, on diuen que la gent és neta i noble,
culta, rica, lliure, desvetllada
i feliç!
S’ha acabat el “cuento”, els SOS racistes i els papers per tothom sospito que actuen com
a quintacolumnistes de l’explotació de la ma d’obra barata i viuen de l’or de
Brussel·les. No entenc sinó com no munten un exèrcit de cascos blaus i verds, de tots colors, amb la
reraguarda formada per metges, educadors i tècnics agrícoles i industrials i
envaeixen amb l’ajuda d’una OTAN
avorrida de matar tan poc, els Darfurs i els Myamars on es mata tant.
ONG’s que m’escolteu: Antany fou l’espasa i la
creu, ara ha de ser el tanc i la ciència, i a tornar a conquerir l’Africa i les
excolónies, a expulsar-ne els dictadors i les multinacionals, a aconseguir que
els sense papares d’aquí tinguin el seu paper allà, al seu país, que puguin
viure be a casa seva, que es on volen viure.
I aquí, indígenes, a empaperar i a criar futurs
empaperadors si no voleu que d’aquí poques dècades els cayucos surtin del port de Barcelona.
Brillant el teu post, Josep.
M'estic posant al dia després de la meva hivernació primaveral amb els veïns, que també estàn empaperant a bon ritme, però amb el 'faldiller' que ténen com a President poca cosa faran.