A Sydney Pollack, tan elogiat ara que s’ha mort, li van caure un munt de critíques amb aquest remake, que va ser considerat unànimement com a molt inferior a l’original de Billy Wilder. No hi estic d’acord. Encara recordo amb horror el final de la pel·lícula de 1954, quan Audrey Hepburn, obligada pel guió, rebutjava William Holden i se n’anava a París amb l’envellit i amargat Humphrey Bogart. Mai no va estar tan malament ni tan fora de lloc Bogart com a "Sabrina". Per tant, en aquest cas, el remake millora, i molt l’original. Julia Ormond gairebe té tot l’encant d’Audrey Hepburn; Greg Kinnear, com a playboy, és tan convincent com William Holden; però qui realment decanta la balança és Harrison Ford, infinitament més adequat per al paper que Bogart. Ford és perfecte com a tauró dels negocis, com a germà gran de Kinnear i com a enamorat de Sabrina, que el transforma. Ford i Ormond fan una gran parella i les seves escenes junts, al despatx d’ell, en bicicleta o a l’avió, són magnífiques. El final, junts a París, ja no posa els pèls de punta com a la versió del sempre massa mitificat Billy Wilder. L'únic defecte d’aquest film de Pollack és el pròleg a Paris, massa llarg. Tot i així, hi ha el bon detall de la foto de Kinnear que va sent tapada per Sabrina al llarg de les setmanes. En fi, aquesta és una bona comèdia romàntica, que guanya a cada visió i que es converteix fàcilment en una de les millors dels anys 90.
