M'estic acabant un llibre (em falta poquíssim, em sap un greu) preciós, preciós en tots dos sentits, en el de valuós i en el de bell. Es diu Breviario Mediterraneo (jo l'estic llegint en italià, però està en castellà, en català no, tot i que està traduit a més de 20 llengües, brr). L'autor és Predrag Matvejevic (amb accent a la c, no sé com es posa) i el llibre és una joia. Parla del Mediterrani, l'explica, parla de les llengües i de les olors, dels ports, de les plantes, de les guerres de les ones, dels mapes i de les illes. No té cap pretensió de ser exhaustiu, és literatura. Un tractat poètico-filosòfic diu a la solapa, no sé què és, però m'encanta.
No puc resistir la temptació de traduir el primer paràgraf de la introducció de Claudio Magris, que és diu Per una filologia del mar:
En una esplèndida pàgina d'aquest "breviari" Predrag Matvejevic explica que va conéixer a Alexandria a un rellotger català que tenia la passió de compilar acuradament, lluitant amb tenaç precisió contra l'exorbitant mancança de dades, el catàleg de la famosa biblioteca destruïda pel califa Omar, la més gran de tota l'antiguitat. La filologia del mar -de la qual Matvejevic forneix, amb aquest llibre, un exemple fascinant, ric d'intel·ligència i de poesia- es pareix a la metòdica i fantasiosa empresa del rellotger català, per la seua barreja de rigor i gosadia, precisió científica i epifania de l'infinit".
Doncs això.
Abans de la pàgina cent ja sabia que el llibre havia entrat (per aclamació) en una estranya categoria de llibres meus. Jo els llibres els tinc ordenats més o menys per nacionalitat de l'autor o per, diguem-ne, literatura (vull dir que Simenon està amb els francesos i Nabokov amb els nord-americans, tot i que Ada o l'ardor es mereixeria estar amb els russos). A més els acoste per afinitat, si eren amics els pose junts a la llibreria. Me'n vaig adonar fent caixes per a la darrera mudança que hi havia un grup de llibres que estaven junts a la llibreria amb un criteri diferent. A la caixa vaig posar europeus, i hi havia Elias Canetti, W.G. Sebald, Romain Gary i dos llibres de Jorge Semprún. Claudio Magris hi va entrar al selecte club fa poquet i Matvejevic acaba d'entrar, li he de fer lloc.
No sé ben bé com explicar-ho, però crec que aquests escriptors són fonamentalment europeus, per això a la meua llibreria estan junts. Alguns d'ells escrivien en francès sense ser francesos, com Gary o Semprún, Canetti i Sebald van escriure en alemany tot i viure a Anglaterra, Magris escriu en italià i Matvejevic en croat. Uns eren jueus i d'altres no, només Sempún i Gary van lluitar a la Segona Guerra Mundial, són de generacions diferents i d'orígens diferents, l'únic motiu que em va vindre al cap quan me'n vaig adonar que estaven junts és que pense que fan literatura europea, i no puc precisar més aquesta categorització, crec que la literatura que escriuen aquests autors (amb dubtes sobre Magris al que he llegit poc, ara estic posant remei) és èticament europea. Ara que pense, tots excepte Magris vivien o viuen a un altre país, però no és tampoc això, molts que han viscut i escrit a un altre país no estan al grup. No, és com una espècie de categoria moral, és ben estrany.
fou un dels escassos llibres que vaig robar en la meua vida, el vaig robar perquè el seu propietari em devia diners -- amb la idea de tornar-lo quan satisfera el seu deute--, el vaig triar molt bé en un passadís bibliòman ben atapeït, a la setmana següent el vaig llegir i em va semblar magnífic, també em vaig quedar amb la historieta del rellotger català, una bona escriptura que tendendeix a l'exhaustivitat enumerativa des de balanços ambivalents, fixeu-vos i veureu com tanca els paràgrafs amb frases tan fortes que semblen aforismes,
salut,
Precisament d'aquí a poc més d'una setmana, hi vaig uns dies.
Respecte Trieste,la ciutat és fascinant tenint en compte que és una illa italiana rodejada de poblets on l'eslovè és l'única llengua parlada. Però com tants llocs plens d'història, la ciutat està plena de fantasmes d'un passat que possiblement ja no tornarà.
Un plaer llegir-te i veure que compartim lectures.
supose que t'hauràs trobat la referència als "xurros" (hauries d'explicar-li qui són).records
Jo afegiria Robert Musil a aquesta caixa, sense cap dubte.
Per la meva banda, el Breviari també el tinc per entre els meus llibres predilectes (i més inspiradors de rastres) i sempre és bonic que hom vegi eixamplar-se el seu llindar de complicitats. De fet, fa temps que rumiava fer-lo protagonista d'alguna entrada. Però per ara el deixarem reposar! ;-P
Trieste, clar, és un nus de móns. Fa molt de temps que hi vull anar.
Per cert, saps que La città vecchia de De André es basa en el poema Città Vecchia de Saba.
En els seus orígens, és nacional, atès que es produeix a part o banda. Però això no té importància.
Sí, podríem dir que hi han escriptors humans que et donen saviesa al teu cervell, sigui quin sigui la llengua en la que escriuen.