
Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus, 6/30.
Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat.
Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts,
amb finalitats educatives, culturals o informatives.
www.etnocat.org
Les moixigangues són manifestacions festives parateatrals que incorporen parts de dansa, quadres plàstics i algun tipus de construccions humanes, amb intencionalitat representativa. El diccionari recull tres significats per a la paraula, procedent del castellà mojiganga o bojiganga -el mascarot o diable de les bufetes- i, potser, de l'àrab moachain, emmascarat:
1♦ Festa pública de gent disfressada i comparses; persones que intervenen com a comparses en certes processons i danses tradicionals.
2♦ Ball popular en què es fan escenes representant assumptes religiosos.
3♦ Cerimònia col·lectiva ridícula.
Moixiganga és, en el llenguatge antic, sinònim de comparsa festiva o mascarada. En la tradició castellana, mojiganga designa des d'una mascarada de Carnaval fins a algunes cerimònies espectacularitzades del Barroc que incorporen representacions teatrals, música, dansa i escenografies mòbils. També s'aplica a un gènere teatral de l'anomenat Siglo de Oro.

Al País Valencià la dansa es coneix amb els noms de muixeranga (com a Algemesí, la més coneguda), ball dels negrets (a l'Alcúdia)... Es considera que les construccions humanes de les moixigangues valencianes són un precedent dels castells actuals.
Al seguici reusenc hi ha una altre dansa que s'ajusta prou bé al concepte antic de moixiganga: el Ball de Mossèn Joan de Vic, encara que en la versió actual no acaba amb cap construcció.
Una forma de moixiganga que s'havia ballat o es balla a poblacions com Sitges, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Valls o Igualada, té com a referent les escenes de la Passió de Crist, que es representen per mitjà de composicions estàtiques en les quals els balladors s'enfilen els uns sobre els altres. Aquest tipus de moixiganga, probablement, és la més recent. La moixiganga religiosa apareix al segle XIX. (segueix...)
El ball de la moixiganga a Reus apareix a finals del segle XVIII. El 1775 en les festes en honor a sant Bernat Calvó, el 1792 en una processó de trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia o el 1797 en la festa de la inauguració de la capella de sant Domènec, al portal de Monterols.
La trobem també documentada, a començaments del segle XIX, en les festes del canal de Reus a Salou, el 1805; el 1814, per la visita del rei Ferran VII, o per la celebració de la Jura d'Isabel II, el 1833. Hi havia un ball de la moixiganga a càrrec dels sastres i potser d'altres, pagats per altres gremis o per particulars. Amb la desaparició dels antics gremis, al segon terç del segle XIX, la moixiganga deixa de sortir a les festes reusenques.
Tenim poca informació de les característiques del ball. Per l'època en la qual es ballà, podria correspondre al model d'algunes moixigangues valencianes. amb indumentaàries vistoses o grotesques, una part de cercavila i unes figures acrobàtiques o torres al final. Ens ho indiquen algunes descripcions que ens parlen de "las pantomimas de la Mogiganga" (1814) o la de la processó de 1792:
"A la danza dels Prims seguía la mogiganga del gremio de Sastres y otra de particulares vestidos como bailarines de teatro, formando varias contradanzas con muchas variedades de figuras piramidales, ya con achas encendidas, ya con palos o bien otros objetos que la hacían en estremo agradable."
Ens confirma el component espectacular del ball el fet que, el 1805, la Moixiganga és la única dansa convocada a acompanyar el consell municipal a rebre una personalitat, a camp obert, a mig camí entre Reus i la Selva.
En cap cas, però, sembla que es tracti d'una dansa de significació religiosa com les que, al llarg del segle XIX, s'aniran estenent per diferents poblacions del Camp o el Penedès.
En els últims anys han estat nombrosos els esbarts dansaires de Catalunya que han ballat les moixigangues de Sitges o de Lleida, incorporant-les, en alguns casos, al cicle festiu local durant la celebració de la Setmana Santa.
El 2007 s'incorpora al seguici festiu reusenc una moixiganga de nova creació, obra del folklorista Josep Bargalló Badia, que segueix el model de les moixigangues religioses de Sitges o Vilanova. La dansa és interpretada per membres de l'Esplai "Fent-nos amics".
La tonada, semblant a la d'altres moixigangues i balls de valencians, és procedent d'un quadern d'orgue de Banyoles i s'atribueix a Reus.
El ball de la moixiganga actual consta dels quadres de l'oració a l'hort, l'assotament, Jesús amb la creu al coll, la crucifixió, el davallament, l'enterrament i la ressurecció. Segons el seu creador, l'estètica de les figures vol recordar els passos de la processó reusenca del divendres Sant.















