Molts pares i mares dels col·legis públics de Llíria no entenen com el Govern de la Generalitat es preocupa més de com va a introduir els uniformes en els centres educatius que de com solucionar la manca d’edificis i instal·lacions en condicions per a l’alumnat. A Llíria portem més d’una dècada esperant la construcció de col·legis i instituts. Pel moment, ni una cosa ni l’altra. Ara bé, a la directora de qualitat educativa, com que no sap que fer per tapar les vergonyes de la Conselleria d’Educació, se li ha ocorregut que la millor manera de millorar l’ensenyament és uniformant als estudiants. I que fem mentrestant amb els barracons? Per què no paguen al 100% el material escolar? Que es fa amb els sistemes pedagògics? On estan els educadors especials? I, els educadors socials? Com sempre, molta propaganda i pocs fets.
Molts pares i mares del CP Sant Miquel estem en total DESACORD amb la manera com se’ns està
volent imposar la utilització de l’uniforme al nostre col·legi públic. Volem
recordar que en cap de les senyes d’identitat del col·legi (Projecte Educatiu
de Centre) estava definit l’ús de l’uniforme.
Volem fer una denuncia pública de com s’ha
realitzat l’enquesta per a poder complir un simple tràmit partidista que en cap
moment tenia intenció de conèixer realment el que pensem els pares i les mares
de l’escola.
En primer lloc, s’argumenta únicament a favor dels beneficis. Les persones hem de
tindre una informació rigorosa i objectiva d’allò que es planteja per a poder
decidir-hi amb llibertat. S’ha de parlar dels avantatges i dels desavantatges,
perquè d’altra forma s’està condicionant i manipulant les respostes.
En segon lloc, la realització d’enquestes es fa sempre des de la privacitat i el
dret a la confidencialitat, i no ha sigut així (se’ns demanava posar el nom
dels nostres fills).
En tercer lloc, quan es realitza este tipus d’enquestes s’ha de recollir l’opinió del
pare/mare una sola vegada i no tantes vegades com fills té a l’escola. Si es fa
d’eixa manera, la família que té tres fills té més vots que aquella que sols té
un fill i, per tant, estaria menys representada.
La Junta de l’AMPA són representants d’un col·lectiu, i si realment
volen conèixerl’opinió de tots els pares i
mares en un tema tant important, cal fer el plantejament de forma seriosa i no d’esta forma
manipuladora.
Resulta
SOSPITÓS vore en la premsa que els càrrecs polítics ja han considerat
aprovat l’uniforme al col·legi i han informat de l’acord del Consell Escolar
quan encara no s’ha celebrat el Consell.
EXISTEIXEN MOLTS ARGUMENTS EN CONTRA DE L’ÚS DE L’UNIFORME QUE VOLEM QUE ES CONEGUEN:
· El 1995 el decret núm. 894 del Ministeri de
Educació va suspendre la utilització obligatòria de l’uniforme.
L’uniforme VULNERA la LLIBERTAT d’elecció en un
dret tan elemental com és vestir-se com un vulga. Les societats democràtiques
es caracteritzen per la diversitat, la pluralitat i la convivència entre formes
de pensar i de mostrar-se als altres. Els uniformes són propis de formes
d’organització autoritàries, jerarquitzades i elitistes. Posar uniforme implica
una concepció autoritària de l’educació que sembla pròpia d’altres èpoques,
d’altres espais o d’altres formes de veure el món.
Igualtat en la manera de vestir no és
igual a defendre la igualtat d’oportunitats... Volem una educació en igualtat de drets, no de roba.
· Rebutgem
que la implantació de l’uniforme escolar millore la convivència en els centres
educatius i que transmetra valors com la disciplina, l’ordre... Este argument és una visió simplista que
manca de qualsevol justificació pedagògica, científica o d’altra índole.
· L’uniforme accentua les diferències sexistes: els
xiquets amb pantaló i les xiquetes amb falda.
· A les edats dels xiquets d’E. Infantil i
Primària la utilització de marques vindrà donada pel gust dels pares i no per la
demanda dels xiquets i xiquetes
· L’uniforme SEGREGA. Quan els xiquets d’un
centre privat duen un uniforme és per diferenciar-se de la resta de xiquets:
els centres privats defensen així la seua identitat específica. L’escola pública no pot tindre com a
tret d’identitat la diferenciació entre centres: és repugnant distingir un
xiquet d’una escola pública d’un altre de distinta escola pública. Si després
d’eixir de classe cada alumne va al parc amb el seu uniforme, es crea
hostilitat entre ells, una hostilitat
que deriva de l’uniforme. Nosaltres som uns, i els altres, uns “altres”...
· L’ús de l’uniforme no
"iguala" els xiquets i xiquetes ni elimina les diferències socials.
Encara que vagen uniformats, sempre trobaran la manera de diferenciar el nivell
econòmic: una motxilla de marca, un rellotge o uns retoladors poden marcar eixa
diferència. Així, som la família la part fonamental en l’educació del respecte
a les diferències i la no-discriminació per raons de classe social,
procedència, sexe..., i no l’ús d’un uniforme.
· I les qüestions pràctiques:
· Amb un sols uniforme per
xiquet no és suficient per a passar la setmana. La despesa inicial seria
important. Uns pares que treballen i arriben a casa tard no tindran temps
de rentar, eixugar i planxar la roba perquè estiga neta. Cal comprar dos uniformes
i un xandall. A més, també necessites roba de carrer. Feu-ne comptes... Que passaria amb les famílies que pràcticament
no compren roba i utilitzen la dels familiars, veïns, Càritas...
· Per a aquells pares que el
trien per evitar conflictes matutins amb els fills, no poden fer del seu
problema un problema per a la resta de la societat. És un conflicte que els
pares han de solucionar amb els seus fills.
· La gent, per la informació
donada, associa uniforme a roba gratis. La subvenció serà com a màximdel 25% (no més d'un uniforme), la resta ha de quedar clar que serà
a càrrec de l'economia familiar.
Per tot açò volem que:
· La
implantació de l’uniforme siga sempre amb caràcter voluntari i mai sancionable.
No pot ser reglada l’obligació de ser utilitzat com un acte que, por la seua
omissió, puga ser sancionat.
· S’ha
de tindre en compte que l'administració educativa no pot renunciar a les seues
funcions degarantir els drets ciutadans
escudant-se en l'autonomia dels centres i en les decisions adoptades pels seus
consells escolars. Si estes decisions vulneren la legislació vigent, ha
d’actuar en el sentit de no permetre que eixos acords puguen ser aplicats.
· A més, creiem que amb el tema de l’uniforme es
pretén desviar l’atenció respecte de les
reivindicacions que des de fa temps estan al carrer com l’eliminació dels
barracons, instal·lacions adequades: aules, menjador, gimnàs...
Com es pot conjugar la idea de qualitat i prestigi amb la imatge d’uns xiquets vestits d’uniforme entrant per les portetes
dels barracons?
Com poden haver subvencions per a l’uniforme mentre falten infraestructures bàsiques?
Per finalitzar, instem les
administracions educatives per emprendre una sèria reflexió en què s’abandonen
els falsos debats carregats de propostes mediàtiques i s’aborden els problemes
reals de l’educació i, per tant, s’apliquen els recursos econòmics necessaris
en aquelles qüestions que sí que són fonamentals per a aconseguir una vertadera
qualitat en l’educació, entre les quals, sens dubte, no es troba l’ús
d’uniformes escolars.
Estic totalment d'acord amb aquesta manifestació. Els meus fills van a un centre concertar, i porten uniforme; però per que els pares l'hem escollit així, per raons personals i/o familiars. Si els meus fills acudiren a un centre pùblic no m´ha agradaria que ens obligarem a acatar unes normes que es contradiuen amb l'espirit de llibertat. I per supost, considere que hi han altres coses molt mers importants i primordials en qualsevol col-legi, public o privat, que dur uniforme.
Amb RodaMots podeu rebre cada dia, per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús
NO VOLEM UNIFORME!!!
Molts pares i mares del CP Sant Miquel estem en total DESACORD amb la manera com se’ns està
volent imposar la utilització de l’uniforme al nostre col·legi públic. Volem
recordar que en cap de les senyes d’identitat del col·legi (Projecte Educatiu
de Centre) estava definit l’ús de l’uniforme.
Volem fer una denuncia pública de com s’ha
realitzat l’enquesta per a poder complir un simple tràmit partidista que en cap
moment tenia intenció de conèixer realment el que pensem els pares i les mares
de l’escola.
En primer lloc, s’argumenta únicament a favor dels beneficis. Les persones hem de
tindre una informació rigorosa i objectiva d’allò que es planteja per a poder
decidir-hi amb llibertat. S’ha de parlar dels avantatges i dels desavantatges,
perquè d’altra forma s’està condicionant i manipulant les respostes.
En segon lloc, la realització d’enquestes es fa sempre des de la privacitat i el
dret a la confidencialitat, i no ha sigut així (se’ns demanava posar el nom
dels nostres fills).
En tercer lloc, quan es realitza este tipus d’enquestes s’ha de recollir l’opinió del
pare/mare una sola vegada i no tantes vegades com fills té a l’escola. Si es fa
d’eixa manera, la família que té tres fills té més vots que aquella que sols té
un fill i, per tant, estaria menys representada.
La Junta de l’AMPA són representants d’un col·lectiu, i si realment
volen conèixer l’opinió de tots els pares i
mares en un tema tant important, cal fer el plantejament de forma seriosa i no d’esta forma
manipuladora.
Resulta
SOSPITÓS vore en la premsa que els càrrecs polítics ja han considerat
aprovat l’uniforme al col·legi i han informat de l’acord del Consell Escolar
quan encara no s’ha celebrat el Consell.
EXISTEIXEN MOLTS ARGUMENTS EN CONTRA DE L’ÚS DE L’UNIFORME QUE VOLEM QUE ES CONEGUEN:
·
El 1995 el decret núm. 894 del Ministeri de
Educació va suspendre la utilització obligatòria de l’uniforme.
L’uniforme VULNERA la LLIBERTAT d’elecció en un
dret tan elemental com és vestir-se com un vulga. Les societats democràtiques
es caracteritzen per la diversitat, la pluralitat i la convivència entre formes
de pensar i de mostrar-se als altres. Els uniformes són propis de formes
d’organització autoritàries, jerarquitzades i elitistes. Posar uniforme implica
una concepció autoritària de l’educació que sembla pròpia d’altres èpoques,
d’altres espais o d’altres formes de veure el món.
Igualtat en la manera de vestir no és
igual a defendre la igualtat d’oportunitats... Volem una educació en igualtat de drets, no de roba.
·
Rebutgem
que la implantació de l’uniforme escolar millore la convivència en els centres
educatius i que transmetra valors com la disciplina, l’ordre... Este argument és una visió simplista que
manca de qualsevol justificació pedagògica, científica o d’altra índole.
·
L’uniforme accentua les diferències sexistes: els
xiquets amb pantaló i les xiquetes amb falda.
·
A les edats dels xiquets d’E. Infantil i
Primària la utilització de marques vindrà donada pel gust dels pares i no per la
demanda dels xiquets i xiquetes
·
L’uniforme SEGREGA. Quan els xiquets d’un
centre privat duen un uniforme és per diferenciar-se de la resta de xiquets:
els centres privats defensen així la seua identitat específica. L’escola pública no pot tindre com a
tret d’identitat la diferenciació entre centres: és repugnant distingir un
xiquet d’una escola pública d’un altre de distinta escola pública. Si després
d’eixir de classe cada alumne va al parc amb el seu uniforme, es crea
hostilitat entre ells, una hostilitat
que deriva de l’uniforme. Nosaltres som uns, i els altres, uns “altres”...
·
L’ús de l’uniforme no
"iguala" els xiquets i xiquetes ni elimina les diferències socials.
Encara que vagen uniformats, sempre trobaran la manera de diferenciar el nivell
econòmic: una motxilla de marca, un rellotge o uns retoladors poden marcar eixa
diferència. Així, som la família la part fonamental en l’educació del respecte
a les diferències i la no-discriminació per raons de classe social,
procedència, sexe..., i no l’ús d’un uniforme.
·
I les qüestions pràctiques:
·
Amb un sols uniforme per
xiquet no és suficient per a passar la setmana. La despesa inicial seria
important. Uns pares que treballen i arriben a casa tard no tindran temps
de rentar, eixugar i planxar la roba perquè estiga neta. Cal comprar dos uniformes
i un xandall. A més, també necessites roba de carrer. Feu-ne comptes... Que passaria amb les famílies que pràcticament
no compren roba i utilitzen la dels familiars, veïns, Càritas...
·
Per a aquells pares que el
trien per evitar conflictes matutins amb els fills, no poden fer del seu
problema un problema per a la resta de la societat. És un conflicte que els
pares han de solucionar amb els seus fills.
·
La gent, per la informació
donada, associa uniforme a roba gratis. La subvenció serà com a màxim del 25% (no més d'un uniforme), la resta ha de quedar clar que serà
a càrrec de l'economia familiar.
Per tot açò volem que:
·
La
implantació de l’uniforme siga sempre amb caràcter voluntari i mai sancionable.
No pot ser reglada l’obligació de ser utilitzat com un acte que, por la seua
omissió, puga ser sancionat.
·
S’ha
de tindre en compte que l'administració educativa no pot renunciar a les seues
funcions de garantir els drets ciutadans
escudant-se en l'autonomia dels centres i en les decisions adoptades pels seus
consells escolars. Si estes decisions vulneren la legislació vigent, ha
d’actuar en el sentit de no permetre que eixos acords puguen ser aplicats.
·
A més, creiem que amb el tema de l’uniforme es
pretén desviar l’atenció respecte de les
reivindicacions que des de fa temps estan al carrer com l’eliminació dels
barracons, instal·lacions adequades: aules, menjador, gimnàs...
Com es pot conjugar la idea de qualitat i prestigi amb la imatge d’uns xiquets vestits d’uniforme entrant per les portetes
dels barracons?
Com poden haver subvencions per a l’uniforme mentre
falten infraestructures bàsiques?
Per finalitzar, instem les
administracions educatives per emprendre una sèria reflexió en què s’abandonen
els falsos debats carregats de propostes mediàtiques i s’aborden els problemes
reals de l’educació i, per tant, s’apliquen els recursos econòmics necessaris
en aquelles qüestions que sí que són fonamentals per a aconseguir una vertadera
qualitat en l’educació, entre les quals, sens dubte, no es troba l’ús
d’uniformes escolars.