VilaWeb.cat
vicentgalduf | Reflexions | dilluns, 2 de juny de 2008 | 19:05h

Somiàvem que l’aigua era valorada com a patrimoni públic. Que els recursos hídrics havien esdevingut una autèntica eina de diàleg entre pobles i països de la Mediterrània. Que el subministrament estava completament garantit, com també la depuració. Que la contaminació era aigua passada. I que la preservació d’ecosistemes com ara rius, llacs, zones humides, aqüífers, etc, era tan evident que no calia cap lluita cívica per aconseguir accions administratives favorables. Al contrari, els governs actuaven al servei del benestar dels ciutadans i de l’equilibri ambiental, alhora que afavorien la participació social. Fins i tot, la indústria s’havia abocat a la investigació en noves tecnologies per fer més eficient gestió dels cabals i aquesta activitat promovia la recerca científica en diverses matèries vinculades a la sostenibilitat. Tampoc no descuidàvem la cultura i el patrimoni, així que gaudíem de la sensació que l’educació hídrica s’integrava en el currículum escolar, en les activitats culturals i en protegir el patrimoni arquitectònic antic vinculat a la gestió de l’aigua... (llegir article complet)


Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Desembre 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats