A banda de l’inefable
Alfonso Rus, Arrier Major dels burros de Xàtiva, en aquesta ciutat, dita la Socarrada, tenim unes
quantes més de peladilles amargues. Com ara un tal Arturo Climent Bonafé, àlies
l’Abat, perquè ho és, d’Abat: de la
Col·legiata i Basílica Menor Santa Maria la Major, àlies la Seu.
Aquest personatge és
paradigma del clergat que beu i s’alimenta del negre blat d’odi que sembra la Cope. Devot ulls a cegues de
pujar als altar els patètics “mártires por la fe”, que com tothom sap ni
moriren màrtirs ni per la fe. Sospite que, d’haver viscut en aquells anys
convulsos de la guerra i, sobretot, de la posguerra, aquest Abat seria, sens
dubte, capellà castrense, i absoldria sense compungiment ni recança els militars
i els paramilitars colpistes que segaren centenars de vides humanes contra els
murs dels cementeris, en els camins, vora les carreteres, menystenint ell també,
com aquells que ja ho feren sense penediment, el cinquè manament i el perdó a
l’enemic, preceptes molt cristians però gens catòlics, com ens ha demostrat la
història.
És aquest Abat qui va
llançar la seu fatwa particular
contra el nostre estimat còmic o bufó a la manera de Fo Xavier Castillo. Segons
la versió oficial, per haver escarnit amb la seua clavada imitació aquell papa
que va rodar pel món més que un xavo fals, Joan Pau II, àlies Papa Wojtyła.
I encara us en diré
més, d’aquest singular Abat de braç en alt i puny tancat, i no per roig –no ho
mane Déu!, se n’exclamaria–, sinó per agarrat: és un declarat enemic de la
processó cívica del Corpus; processó que havia gairebé desaparegut, però que
d’ençà dels anys 80, gràcies a l’Associació d’Amics dels Corpus i dels
col·legis de Xàtiva, cada un dels quals s’encarrega d’ensenyar i ballar les
diferents danses, ha reviscolat i avui és un espectacle que val la pena
contemplar. Tanmateix, aquest Abat tan integrista s’ha pronunciat reiteradament
contra aquesta processó, per contenir –diu ell– massa elements pagans. Ara sí
que ens ha boixat, l’Abat! Que file així de prim, que file, i es quedarà com
sant Paulí (una mà en la bossa i una altra en el florí!), perquè, com tothom
sap, la majoria de les tradicions catòliques –i moltes de les cristianes, en
general–, provenen del món pagà, les quals l’església catòlica se les ha
apropiades i reconvertides fins ara sense cap mania, des del Nadal solar a les
agrícoles i procreatives expansions pasqüeres. Lleva-li-la, lleva-li-la, Abat,
la crosta pagana i veuràs què queda del catolicisme “original”.
I l’última –per ara–,
de l’Abat de la Seu:
farà pagar dos euros més (a banda del que cobra per entrar al museu parroquial)
per visitar la part posterior de l’altar i algunes obres d’art que diu haver
amprat i adquirit. Argumenta el tal Abat que amb motiu de l’exposició –que fa
no res que s’ha desmuntat– “La llum de les imatges” s’han hagut de realitzar
algunes obres. Calla, l’Abat, que la restauració de la Seu l’hem pagada entre tots:
moros, cristians i avellanencs, perquè s’ha fet amb càrrec als pressupostos
públics de la Geenralitat
Valenciana. Calla, l’Abat, que durant tot el temps que ha
estat la Seu en
obres i albergant l’exposició ha celebrar misses a l’església de Sant Francesc,
de propietat municipal, i que per aquesta ocupació no ha pagat un sol euro de
lloguer. I no prou satisfet amb aquest usdefruit per la cara, ara ens amenaça
que vol continuar celebrant-hi misses. Els seus antecessors en el càrrec (ni
els mitrats i ni els premitrats) no s’interessaren tant per l’ús profà d’aquesta
església, d’estil gòtic català o de conquesta, en tots els anys en què un cert empresari
i beato de Xàtiva la va usar com a mundana sala de projecció cinematogràfica,
el popular Cine Gregorio (per don Gregorio Molina). En fi, que a aquest Abat
només li faltava afegir al llistat de pecats que ha reunit amb tanta devoció el
de la usura.
Com proclamaven els
nostres avantpassats revolucionaris, i bons coneixedors de la pasta de què està
feta aquesta cúria: Foc al clero i planteu vinya!
aquell empresari beato de que parles al final no era de Xàtiva sinó de Banyeres de Mariola, el meu poble. Sabia que en Xàtiva tenia propietats importants (la capella de Sant Jordi del castell la va fer ell, car és el patró de Banyeres) però no sabia que tenia un cinema en l'esglèsia de Sant Francesc...
Es coneix que l'home estava podrit de diners. A Banyeres va fer donacions molt importants per al poble, per a la festa i per a l'esglèsia. La meua iaia em contava que en les processons anava amb las 'fuerzas vivas' vestit sempre de blanc, amb el sabre penjant. Al poble sempre li han dit don Gori (de Gregorio) Molina. Corre la llegenda que un any per nadal va regalar una vespa a tots els seus empleats de la Papelera San Jorge de Xàtiva...
Enhorabona per l'article. I per bloq sencer!! salut!!
Sabia que era nascut a Banyeres, però com va ser un empresari fort se l'ha tingut a manera de "fill il·lustre adoptiu, com si diguérem. Va ser el propietari de la Papelera San Jorge, avui un dels darrers "pelotassos" de l'alcalde Alfonso Rus. És un llàstima que aquest conjunt de la nostra arquitectura industrial se'n vaja a terra per culpa d'un altre puto PAI. Don Gregorio Molina, don Gori que li digueu els banyerins, era propietari del castell de Xàtiva i de l'ermita de les Santes, ermita situada a la falda del castell que va ser assolada a primeries dels anys seixanta del segle passat per fer-hi l'edifici d'habitatges les Santes, per a treballadors de la seua fàbrica. Així que contes de la Vespa (arran d'això es va crear el Club Vespa Xàtiva) té segona part. Don Gori va repartir les Vespes, però no regalades, sinó calia amortitzar-les a base d'hores extres, i segons alguns dels "agraciats" la Vespa els va eixir més cara que si s'hagueren comprat un cotxe. La seua influència era tanta que fins i tot visitaven la seua fàbrica primeres autoritats franquistes, com el ministre Solís, i fins i tot el nunci vaticà. Va organitzar una viatge dels treballadors per veure el Papa, i se'n va fer una pel·lícula que passaren a manera de nodo-bis pels cines de la ciutat. El cine Gregorio tenia per nom oficial Salón de los Obreros, i tenia avisos admonitoris pels murs, el més cèlebre era aquestes: Aunque las luces se apaguen, Dios te ve. En una ocasió va esclatar la càmera de projecció i a mon tio Paco una tros de rajola li va fer un trau al cap. Segons que tinc entès, el solar la casa on vivien els meus avis, construïda als anys quaranta, al costat del barranc del castell, el van comprar o els el va donar el mateix Gregorio Molina.
Sempre he tingut curiositat en saber si els diners que els capellans recullen a cada missa, l'anomenat "cepillo", igual que el que es paga per la celebració de misses per batejos, comunions, noces i, encara que no ho tinc clar, misses per defuncions es declaren a hisenda o no. Doncs, pot semblar poca cosa, però si pensem la quantitat d'aquestes misses i, aleshores diners, que es recullen a cada església per any, tenint en compte la gran quantitat d'esglésies i misses, posem per cas a Espanya, ha de sortir un pico molt, però molt, gran. A més a més de la famosa casella de la declaració "por el mantenimiento de la iglesia catòlica". Si afegim subvencions i negocis legals, il.legals i alegals que tenen (per exemple el bisbat de Valladolid tenia invertits 2.000 milions de pessetes en la "famosa" Gescartera" per ficar un exemple clar) l'església acumula diners negres (i de tots els colors) a mansalva. Oi que tenen un bon (el millor) negoci muntat?.
valldalbaidi |
dimarts, 3 de juny de 2008 | 12:38h
Molt bona la informació (del tal Gori)... i pensar que jo "quasi" me'n vaig a l'altre món a la piscina que tenia al seu "xalet" (o casa, no ho recorde massa bé) al costat de la "Fábrica de Papel" (però això ja us ho contaré en una altra ocasió i per què estava jo allí -tenia 10 anyets-)... I pel que fa a si estos diners (del cepillo) es declaren o no, NO ES DECLAREN... Bé, categòricament, no puc assegurar que ningú no ho faça, però recorde quan era escolà al poble, en acabar la missa els diners anaven a la butxaca del capellà (i a vegades ens en donava algun)... i ara, pel que sé, almenys al meu poble van a pagar despeses de llum, obres, etc. Per tant, la conclusió és clara.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
La Cuca Salamanduca és un espai per recuperar i compartir cultura popular, sobretot la literatura oral de Xàtiva i la seua redor. Hi trobareu rondalles, acudits, relaixos, sussoïts, endevinalles, embarbussaments...
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Es coneix que l'home estava podrit de diners. A Banyeres va fer donacions molt importants per al poble, per a la festa i per a l'esglèsia. La meua iaia em contava que en les processons anava amb las 'fuerzas vivas' vestit sempre de blanc, amb el sabre penjant. Al poble sempre li han dit don Gori (de Gregorio) Molina. Corre la llegenda que un any per nadal va regalar una vespa a tots els seus empleats de la Papelera San Jorge de Xàtiva...
Enhorabona per l'article. I per bloq sencer!! salut!!
Don Gregorio Molina, don Gori que li digueu els banyerins, era propietari del castell de Xàtiva i de l'ermita de les Santes, ermita situada a la falda del castell que va ser assolada a primeries dels anys seixanta del segle passat per fer-hi l'edifici d'habitatges les Santes, per a treballadors de la seua fàbrica.
Així que contes de la Vespa (arran d'això es va crear el Club Vespa Xàtiva) té segona part. Don Gori va repartir les Vespes, però no regalades, sinó calia amortitzar-les a base d'hores extres, i segons alguns dels "agraciats" la Vespa els va eixir més cara que si s'hagueren comprat un cotxe.
La seua influència era tanta que fins i tot visitaven la seua fàbrica primeres autoritats franquistes, com el ministre Solís, i fins i tot el nunci vaticà. Va organitzar una viatge dels treballadors per veure el Papa, i se'n va fer una pel·lícula que passaren a manera de nodo-bis pels cines de la ciutat.
El cine Gregorio tenia per nom oficial Salón de los Obreros, i tenia avisos admonitoris pels murs, el més cèlebre era aquestes: Aunque las luces se apaguen, Dios te ve.
En una ocasió va esclatar la càmera de projecció i a mon tio Paco una tros de rajola li va fer un trau al cap.
Segons que tinc entès, el solar la casa on vivien els meus avis, construïda als anys quaranta, al costat del barranc del castell, el van comprar o els el va donar el mateix Gregorio Molina.
Salutacions
Gràcies a deu que no soc catòlic!!
I pel que fa a si estos diners (del cepillo) es declaren o no, NO ES DECLAREN... Bé, categòricament, no puc assegurar que ningú no ho faça, però recorde quan era escolà al poble, en acabar la missa els diners anaven a la butxaca del capellà (i a vegades ens en donava algun)... i ara, pel que sé, almenys al meu poble van a pagar despeses de llum, obres, etc. Per tant, la conclusió és clara.
Bon dia.