Vistes les declaracions continuades i els intents maldestres de manipulació que segueixen perpetrant alguns membres "honorables" de la cúpula del meu partit, he decidit exposar, ara, ja, els motius que m'han dut a la decisió irrevocable de donar-me de baixa.
En primer lloc, he de dir que porto gairebé un any madurant la idea i reflexionant sobre el meu paper dins el partit, sobre què puc fer si em quedo i què puc fer si marxo.
Aquest temps, val la pena dir-ho, m'ha servit, a més, per oblidar gran part dels greuges i dels atacs personals que he patit per part dels actuals representants del meu partit a Vilafranca del Penedès i a la comarca de l'Alt Penedès.
Confesso (sé que no està ben vist, però la sinceritat va per damunt de tot) que he estat càrrec de confiança d'ERC al Consell Comarcal de l'Alt Penedès durant gairebé tres anys i mig, però crec, de tot cor, que he donat el cent per cent en tot aquest temps (de 2003 a 2007), malgrat les picabaralles i els constants intents de fer-me desistir de les meves obligacions.
He aprés moltes coses i, el que és millor, conec a tots i cadascún dels personatges que ara es postulen per dirigir el meu partit (de passada, he tingut el dubtós privilegi de conèixer la llarga corrua d'acòlits alienats que s'hi han anat aplegant darrerament).
He de dir, en aquest sentit, que mai he percebut tant menyspreu envers la meva persona i envers la del meu mentor i amic (més amic que mentor, per cert), en Ramon Xena, per part dels representants dels partits que se suposa que són adversaris del que he percebut dels suposats companys de partit...
En primer lloc, he de dir que porto gairebé un any madurant la idea i reflexionant sobre el meu paper dins el partit, sobre què puc fer si em quedo i què puc fer si marxo.
Aquest temps, val la pena dir-ho, m'ha servit, a més, per oblidar gran part dels greuges i dels atacs personals que he patit per part dels actuals representants del meu partit a Vilafranca del Penedès i a la comarca de l'Alt Penedès.
Confesso (sé que no està ben vist, però la sinceritat va per damunt de tot) que he estat càrrec de confiança d'ERC al Consell Comarcal de l'Alt Penedès durant gairebé tres anys i mig, però crec, de tot cor, que he donat el cent per cent en tot aquest temps (de 2003 a 2007), malgrat les picabaralles i els constants intents de fer-me desistir de les meves obligacions.
He aprés moltes coses i, el que és millor, conec a tots i cadascún dels personatges que ara es postulen per dirigir el meu partit (de passada, he tingut el dubtós privilegi de conèixer la llarga corrua d'acòlits alienats que s'hi han anat aplegant darrerament).
He de dir, en aquest sentit, que mai he percebut tant menyspreu envers la meva persona i envers la del meu mentor i amic (més amic que mentor, per cert), en Ramon Xena, per part dels representants dels partits que se suposa que són adversaris del que he percebut dels suposats companys de partit...
Com que un sol apunt no és suficient, per deixar constància de tot el que he passat (bons i mals moments, és clar), ho aniré dosificant, però aquest primer em servirà per dibuixar, ni que sigui breument, l'escenari que s'ha anat creant dins el partit.
El primer que em mou a marxar és la trista constatació que molesto i, el que és pitjor, que no podré participar, mai més, de forma activa en la dinàmica del partit. I és així perquè sé que aquells que han dut les coses a la situació actual seguiran passi el que passi.
I això no és dolent perquè els hi tingui mania, sinó perquè ha quedat demostrat abastament que són incapaços d'analitzar la realitat i, encara pitjor, d'intentar sumar.
Sé que tots els partits tenen problemes, discrepàncies, però també sé que, en major o menor mesura, tendeixen a fer fora aquelles persones que han demostrat ser ineptes. No és el cas d'ERC. Aquí es premia, precisament, això, la incompetència (d'exemples, noms i experiències en tinc per donar i per vendre, però, com que no combrego amb la seva manera de fer, no els faré públics (ells sí ho han fet, ho fan i ho faran, no en tinc cap dubte)).
Tinc bons amics, dins el partit, molt bones persones que lluiten pel seu país de la millor manera que saben, amb humilitat i fermesa. Aquesta és la vessant humana que més trobo a faltar, la capacitat de bastir un edifici basat en la humanitat i la fraternitat.
Un dels dèficits del meu partit (que és el que conec) és la incapacitat manifesta per mostrar respecte envers la gent gran, els i les republicans i republicanes que van aixecar el partit de zero.
Ara, resulta que les candidatures han de ser "joves", els "vells" no serveixen! Molt republicà!
De la mateixa manera que vaig entrar a militar en un partit que defensava la necessitat de tenir les mans netes, surto d'un partit que defensa la necessitat d'anar a poc a poc, de deixar de banda les idees d'en Macià per abraçar, alegrement, el tarannà d'en Cambó.
Vaig entrar a militar en un partit idealista (naïf, si voleu) i marxo d'un partit pseudopragmàtic, com tots.
Finalment, per avui, tan sols lamentar el trist paper d'en Benach i d'aquest suposat col·lectiu de l'1 d'abril que tan sols pretén afeblir en Carretero.
Salut i República!!!
2. El dia 7 de juny hi ha eleccions
3. A tots aquests que has nombrat sense citar-los, els fas moltissima més nosa a dins del partit que a fora.
4. Jo he passat molts anys d'ostracisme i ara crec que començarà una nova etapa, molt menys sectària i molt més democràtica
5. Com diu en Joan Carretero a ERC no hi sobra ningú, hi falta molta gent.
Abans de marxar, però, sàpigues que votaré en Carretero, plego despre´s de votar, ja que representa la darrera esperança, l'opció de la dignitat davant un plantejament simplista i veritablement incapaç.
Malgrat tot, potser m'espero uns dies, a veure si guanya, tot i que estic convençut que, tot i així, no podrà fer gaires canvis.
Gràcies pel comentari!
Salut i República!
Agafis el camí que agafis, almenys ho hauràs intentat. Quan vaig anar a un dels actes d'en Carretero i vaig sentir que el PP a Catalunya té 30.000 militants i ERC 10.000 vaig entendre, de cop, moltes coses. Jo també penso com tu i n'estic molt cansat del partit de l'antimeritocràcia i el sectarisme. Pel bé d'Esquerra espero que el dia 7 hi hagi una autèntica renovació. Fa molta falta.