Ahir va ser el dia en què finalment va tenir lloc la baixada "lúdico-esportiva" en bici adaptada per l'antiga via del tren Girona-Olot (que "surt quan vol i arriba quan pot", deia la vella cançó) que ens tenien preparada des de feia setmanes la gent del Consorci Vies Verdes de Girona, en tres opcions: una des de les Planes d'Hostoles, l'altra des de Sant Feliu de Pallerols, i la tercera des d'Olot, per als més marxosos i sobretot experimentats dels inscrits, que érem cap a un centenar, en total. La sortida en principi estava prevista pel dia 18 del mes passat (no sé si coincidint amb el Día Nacional (sic) que se celebra a tot l'Estat des del 1998, un diumenge de maig), però davant l'amenaça de pluges abundants (qui ho havia de dir, amb la sequera que patíem i que amb el tripartit encara repatíem...), es va decidir posposar-ho pel dia 1 de juny. Però les previsions van tornar a fallar, i ahir quan em vaig llevar per anar cap a Amer plovia de nou a bots i barrals, i mentre enfilava la carretera cap al punt de trobada pensava que potser seríem quatre gats. Doncs anava errat de mig a mig: hi érem tots, menys quatre gats, i tothom amb moltes ganes de pedalar. Quan vam començar a rodar, a Sant Feliu, encara plovia, però era una mena de xiri-miri que només remullava, sense arribar a mullar la roba, i aquell temps humit, amb esfilagarsaments de boira aquí i allà cobrint aquell paisatge tan verd, vivificat per l'aigua, feia un escenari immillorable per a la nostra aventura ciclista. Parlo per mi, és clar, però no vaig pas veure que cap dels companys es queixés, ni del temps, ni de la ruta, ni de res. Al contrari: les cares eren de satisfacció, rialleres, com si haguéssim fet alguna entremaliadura. Per a mi, personalment, que no passava per aquest tram de la via des que el vaig fer en el vell tren d'Olot, abans de la seva desaparició forçosa el 1969 (jo llavors era un adolescent, però recordo que va ser una decisió que ningú no va entendre), va ser una excursió fantàstica, i un redescobriment en tota regla. M'alegro moltíssim del seguit de rebots que van culminar amb la celebració de la diada d'ahir, organitzada pel Consorci amb la seva empenta i amb la seva infraestructura, que inclou el servei de bicicletes adaptades -o tricicletes, més ben dit- que té per llogar a disposició de les persones discapacitades, en quatre punts de les Vies Verdes gironines: Sant Joan de les Abadesses, Amer, Girona i Castell d'Aro. Aquesta informació i tota la del cas es pot trobar a la plana web del Consorci, i com que és d'interès per a les persones amb mobilitat reduïda, la traurem en un dels números vinents de L'Atípic, però aquí queda de moment aquest petit avanç.
Una
de les persones implicades activament en aquesta moguda és l'Albert
Font, un company de Terrassa que és com el cul d'en Jaumet i se'l troba
a totes les guerres, i avui m'ha enviat unes ratlles sobre l'excursió
d'ahir molt personals, quasi líriques, que vessen entusiasme pertot
arreu. Les reprodueixo aquí amb el seu permís: "Aquesta és una història plena d’ulls, cares, veus,
natura, paisatge, pluja, bicis, suor i alegria. És la història del que ens ha
passat avui a les Vies Verdes de Girona.
"Per molts ha estat una activitat recreativa amb la
bicicleta com a protagonista, per altres ha estat també una passejada sota la
pluja per les Vies Verdes. I per uns pocs craks de la bici ha estat un petit
descobriment d’un paisatge que acompanya i on poder forçar la bici en extrem
des d’Olot fins a Amer.
"Les petites històries estan formades de persones
amb noms i cognoms, com per exemple el Pol, que als seus 9 anyets i havent provat
la seva bici només uns minuts ja ha fet el tram de les Planes d’Hostoles fins a
Amer, genial!!! Jo diria que feia bé l’Alba de tenir una mica de vergonya...
;-) perquè quedar-se a Amer per quatre gotes que queien... i més tenint en
compte que una altra protagonista com la Raquel, que amb la seva tetraplegia
també ha estat capaç de cobrir aquest tram!!! Aiii, quines coses!!!
"Una altra petita proesa l’han protagonitzat la
Patricia i la Maria
Teresa, que han fet el tram des de Sant Feliu -14 km- i amb la seva
limitació...
"De tots els demés... ha estat un plaer veure com
heu arribat d’enfangats fins als cabells i amb un somriure a la cara. I n’hi ha que han
quedat tan meravellats, que allà mateix ja han fet negoci!!! Comprant-se i
venent-se les bicis per a fer créixer les il·lusions, per a iniciar-se en les
possibilitats que la bici ens dóna.
"Crec que tots heu gaudit del meravellós paisatge,
tot i la pluja (o gràcies a ella), paisatge senzillament ES-PEC-TA-CU-LAR... les
tonalitats de verd, la boirina alçant-se entre les muntanyes, l’aire fresc de
bosc humit, de terra mullada, els ponts, els rius, l’herba...
"Tot el grup de l’Amanda, des del camp de bàsquet
estant, han pogut combinar bicis, pluja, caigudes, aixecades, crits i
pedalades... Genial!!!
"I els nens, que un cop han quedat lliures les bicis,
han tingut el seu moment de glòria traient-ne partit per tot el camp de
bàsquet.
"També hem tingut grallers, aperitiu, dinar de tres
plats i postres... un luxe!
"La sensibilitat, l'actitud decidida i la
possibilitat (per tenir bicis adaptades a la disposició de les persones
amb discapacitat) del Consorci de Vies Verdes i la bona disposició
de l'Ajuntament d'Amer han fet possible dur a terme una jornada de bici
adaptada que és la primera a Catalunya amb un volum de participació
tan alt... També gràcies a tots els qui ens han cedit alguna bici, especialment
el Pau d’Atbach sí, sí, aquell xicot que portava l’estrany artilugi desmuntable
de la cadira de rodes amb un micromotor i una microbateria que li ha permès, tot i
essent tetraplègic, gaudir de tot el paisatge i la natura amb comoditat.
"El que més ens ha cridat l’atenció a
l'organització ha estat que, tot i la pluja i la previsió de mal temps..., de la
llista d’inscrits només han fallat unes cinc o sis persones, i hem
compartit la festa al voltant de 110 persones!!!
"Gràcies a tots: participants, voluntaris,
acompanyants, familiars, amics, i fins a la pròxima!!!
Albert Font
...
Entre els assistents hi havia també la periodista d'El Punt Montse Barrera, i així és com ho ha explicat en el diari d'avui:
dilluns, 2 de juny de 2008
Bicicletada amb discapacitats pel carril bici a Amer
+ Trobada a Amer abans de la bicicletada. Foto: M. BARRERA
Uns noranta discapacitats i familiars provinents de
les comarques gironines i barcelonines van desafiar ahir la pluja i van
fer un recorregut per les vies verdes en diferents trams entre Olot i
Amer, en una jornada esportiva i lúdica organitzada pel Consorci de les
Vies Verdes. Tot i la pluja, l'activitat es va portar a terme i només
cinc dels inscrits van anul·lar la participació. Els participants, amb
moltes ganes i entusiasme, van demanar repetir l'activitat, que era el
primer cop que es feia. Emili Mató, gerent del consorci, en va fer una
valoració positiva i va assegurar que es repetirà.
[Per guipar les fotos de la jornada: www.gumfaus.com N'hi ha un bon piló!]
Encara que em sap greu no m'avisessis... Em va alegrar llegir la notícia. Ja trobaré la manera que quan repetiu m'ho facis saber, que estàveu per aquí al costat de casa, i fa molt que no et veig.
ospa, quina badada, la meva! Tens més raó que una santa, estimada americana meva..., deu ser que últimament no hi pujava gaire, cap a Amer..., o potser els nervis de l'estrena, ha ha! Com dius tu, però, hi haurà més ocasions, i la manera que t'avisi, la pròxima vegada, ja l'has trobat: aquesta me l'apunto! Una abraçada, Sílvia.
Ahir va ser el dia en què finalment va tenir lloc la baixada "lúdico-esportiva" en bici adaptada per l'antiga via del tren Girona-Olot (que "surt quan vol i arriba quan pot", deia la vella cançó) que ens tenien preparada des de feia setmanes la gent del Consorci Vies Verdes de Girona, en tres opcions: una des de les Planes d'Hostoles, l'altra des de Sant Feliu de Pallerols, i la tercera des d'Olot, per als més marxosos i sobretot experimentats dels inscrits, que érem cap a un centenar, en total.)
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif
"Catablocs.cat
[la catosfera ara mateix]")
Ja trobaré la manera que quan repetiu m'ho facis saber, que estàveu per aquí al costat de casa, i fa molt que no et veig.
Salut!
Una abraçada, Sílvia.