El darrer Science (volum 320) duu un article molt interessant, fins i tot espectacular:
Mars North Polar Deposits: Stratigraphy, Age, and Geodynamical Response
Mars North Polar Deposits: Stratigraphy, Age, and Geodynamical Response
Inclou diverses imatges de l'estratigrafia del pol nord, obtingudes gràcies al radar SHARAD del Mars Reconnaissance Orbiter. En elles podem veure capes de gel en una acumulació de fins a 2 km de gruix en un àrea d'uns 800.000 km2:
En aquesta imatges es pot observar un dipòsit laminat (NPLD, North Pole Layered Deposit) i una unitat basal (BU, Base Unit) composta fonamentalment per gel (d'aigua), tot i que amb sediment (entre un 2% i un 10%, segons l'estimació) i traces de gel sec (CO2 congelat). Amplio: La secció laminada estaria composta per 3 tipus de capes: capes de gel entre 10cm i 1m de gruix amb un 2%-10% de pols, capes de gel de 2 metres amb un 30% de pols, i capes més gruixudes de gel pràcticament pur.
A grans trets, i si no m'he equivocat en els càlculs, això vol dir que només al pol nord hi ha de l'ordre de mil milions d'hectòmetres cúbis d'aigua congelada, tirant baix. És a dir, 1.000.000.000 d'hectòmetres cúbics d'aigua. O el que és el mateix, 1.000.000.000.000.000.000 de litres d'aigua. És una xifra molt aproximativa i conservadora.
Tenint en compte que el consum a Catalunya és de l'ordre dels 600 hm3/any, si hem de pirar d'aquest planeta a Mart per a proclamar la inidependència, tindríem l'aigua assegurada per a una mica més de 1,5 milions d'anys. Sense aplicar la nova cultura de l'aigua, i sense comptar que al pol sud hi ha una quantitat semblant d'aigua (és més petit, però el gruix arriba als 3,5 km).
De tot plegat podem dir que al planeta Mart pot haver una colònia humana de milions de persones tranquil·lament. Hi tenim aigua, i d'aquí podem extreure energia ( a banda del sol i l'eòlica, tenim hidrogen, el podem cremar o fer fusió nuclear) i oxigen. Hi tenim recursos minerals. Només ens faltaria la tecnologia que permeti un cicle tancant d'aliments i aire, ja que l'experiment Biosfera-2 va fallar precisament en això.
Per cert, al pol nord, i a sobre d'aquesta capa de gel, és on ha aterrat la sonda Phoenix. Si es fonés tot el gel del pol nord i el pol sud marcians, Mart estaria cobert per un mar d'uns 20 metres de profunditat. Més info.
(més gran)
En aquesta imatges es pot observar un dipòsit laminat (NPLD, North Pole Layered Deposit) i una unitat basal (BU, Base Unit) composta fonamentalment per gel (d'aigua), tot i que amb sediment (entre un 2% i un 10%, segons l'estimació) i traces de gel sec (CO2 congelat). Amplio: La secció laminada estaria composta per 3 tipus de capes: capes de gel entre 10cm i 1m de gruix amb un 2%-10% de pols, capes de gel de 2 metres amb un 30% de pols, i capes més gruixudes de gel pràcticament pur.
A grans trets, i si no m'he equivocat en els càlculs, això vol dir que només al pol nord hi ha de l'ordre de mil milions d'hectòmetres cúbis d'aigua congelada, tirant baix. És a dir, 1.000.000.000 d'hectòmetres cúbics d'aigua. O el que és el mateix, 1.000.000.000.000.000.000 de litres d'aigua. És una xifra molt aproximativa i conservadora.
Tenint en compte que el consum a Catalunya és de l'ordre dels 600 hm3/any, si hem de pirar d'aquest planeta a Mart per a proclamar la inidependència, tindríem l'aigua assegurada per a una mica més de 1,5 milions d'anys. Sense aplicar la nova cultura de l'aigua, i sense comptar que al pol sud hi ha una quantitat semblant d'aigua (és més petit, però el gruix arriba als 3,5 km).
De tot plegat podem dir que al planeta Mart pot haver una colònia humana de milions de persones tranquil·lament. Hi tenim aigua, i d'aquí podem extreure energia ( a banda del sol i l'eòlica, tenim hidrogen, el podem cremar o fer fusió nuclear) i oxigen. Hi tenim recursos minerals. Només ens faltaria la tecnologia que permeti un cicle tancant d'aliments i aire, ja que l'experiment Biosfera-2 va fallar precisament en això.
Per cert, al pol nord, i a sobre d'aquesta capa de gel, és on ha aterrat la sonda Phoenix. Si es fonés tot el gel del pol nord i el pol sud marcians, Mart estaria cobert per un mar d'uns 20 metres de profunditat. Més info.
La fusió genera residus, menys que la fisió, però en genera.
Pel que fa a eòlica: hi ha vents a Mart?
Salut i ficció!
Per cert, l'enllaç a l'article no és vàlid...