( Continua de l'anotació d'ahir )
Mentre es feien les compres de les provisions, la contracta de coolies o camàlics, de tendes de campanya, armes, abrics, llits i l'escolta imprescindible, sobretot en temps no gaire tranquils cap a les fronteres, fèrem l'excursió a Gulmarg, a 2590 metres d'alt, lloc frec, poètic com tots els de les vores de Srinagar, anomenat l'ombra de les roses. Quina conversa tan seguida tinguèrem amb en Madrazo ! Havia vingut a pintar a Caixemira i havia de tornar a Paris dintre poc; el seu parentiu amb el nostre Fortuny, del qui és cosí germà, ens lligava encara més que la nacionalitat, apropant-nos la comunitat d'aspiracions i el coneixement d'un sens fi de coses familiars a tots dos.
A la tornada, després d'unes quantes visistes als jardins hermosíssims dels voltants de Srinagar, plens d'ombra, de brolladors i de palauets, tots sota la supervisió d'en Sharma gran, començà la seriosa tasca d'emprendre la marxa cap el pic nevat d'Haramukh; anávem davant, el germà petit d'en Sharma, el nostre amic fresc arribat de Londres de parella amb en Mariano Recolons, tots dos grans genets, un xic inquietants fent saltar i brincar els vigorosas poneys tibetans galantment facilitats per en Sharma gran; seguíem en Madrazo i jo, fent discursos d'art pràctic a la vista de les grandiositats del paisatge; seguia un nou criat, que era de confiança per una pesseta diària, i després un estol de quaranta infeliços, doblegant-se sota el feix de la càrrega, espectacle nou i dolorós per a nosaltres europeus sentimentals; portaven les provisions per més de quinze dies, els llits, la vaixella, les mantes, les maletes, els pals, les cordes, aigües minerals, algunes begudes més alcohòliques, i ademés tot el que necessitaven per la llur miserable subsistència... i darrere, els vigilaven i els feien caminar quatre policies indígenes, néts, alts i superbs, sota del tubà vermell; insígnia de l'autoritat, i el pit creuat d'una banda com la dels nostres regidors. ( Continuarà)
