Imagino, que després de 23 anys de governs de CiU, molta gent va pensar que seria bó un canvi en el Govern de Catalunya. Més d'una vegada vaig escoltar dir a alguns dels nous mandataris: Hem d'obrir les finestres perquè entri l'aire nou de la nova manera de fer política, el canvi és necessàri per higiène democràtica. Avui cinc anys després aquestes són, només quatre, de les "imatges" en que ens sorprèn dia sí dia també el nostre Govern...
Primera imatge: Col.loquem els familiars, amics i militants
-Increment imparable dels alts càrrecs de la Generalitat des de l'any 2004, avui les xifres del mateix Govern parlen de més de 200. I quina és la conseqúència d'aquest increment? La necessitat de més cotxes oficials. I com no n'havia prou amb els 133 xòfers de la Generalitat i el parc mòvil, el govern s'ha vist en la trista obligació de contractar un empresa externa (Litoral Limousines de Cunit i que té com a lema: No somos los más económicos, pero si los más serios), perquè doni aquest servei en els propers dos anys (el que resta de legislatura), amb una despesa de 1.152.000€. Això sí, en paraules de la portaveu del Govern, "Ho han fet per dignitat i seguretat." Si és així ja ens quedem més trànquils.
Segona imatge: Improvisació continuada
- A principi de la legislatura la Consellera Geli va jubilar a tos els metges majors de 65 anys sense preveure com podria assumir, un país com el nostre que creixia en població, aquestes baixes. Avui ja sabem la solució. La Generalitat hurà de contractar metges estrangers que encara no tenen homologat el seu títol, per poder cobrir totes les necessitats de cara a la temporada d'estiu. Fa uns anys el nostre sistema sanitàri era copiat i envejat, no només per altres indrets de l'Estat espanyol, sinó també per països europeus. Avui ens manquen metges i els que portaran no tenen homologada la seva titulació. Perfecte!.
Tercera imatge: Prepotència
- Després de tot el disbarat, que ha protagonitzat el Conseller Baltasar, en el tema de la sequera, el menys que se li podia demanar és una mica d'humilitat i saber aguantar diplomàticament totes aquelles preguntes que et pugui fer la premsa per molt mal intencionades que et semblin. Tot el contrari. Davant preguntes molestes el millor és la prepotència, com ha fet el conseller de Medi Ambient (mireu el vídeo), i intentar donar lliçons de com han de fer el seu treball els periodistes. És el que hi ha, però... és el que ens mereixem?
Quarta imatge: Rectificacions constants davant les crítiques
Com la del conseller Maragall que... avui ordeno la tercera hora de castellà a les escoles de primària i l'endemà davant l'allau de crítiques rectifica el seu mateix decret. Això és governar amb eficàcia i responsabilitat... tot l'altre són històries de principiants.
A part dels fets que tu has dit. S'han carregat el bon nom i la imatge de país; el prestigi dit de forma clara.