En un
món que tot sembla absolutament previsible i planificat fa l’efecte que no hi
ha persona que hi habiti que no estigui fitxada per la Delegació d’Hisenda de
cada racó. I en un país on sembla que ja no queda terreny construïble i que els
recursos naturals van a la baixa al contrari que les massificacions humanes que
ocupen a la força els peus, el culs, els braços i els caps de les muntanyes,
han estat dues les notícies acompanyades d’unes impactants imatges que m’han
vingut a trobar darrerament i que han posat en qüestió fins i tot aquestes dues
evidències prèvies. I tant l’una com l’altra m’han traslladat visualment a
llocs remots que desconeixia del tot...
En un món que tot sembla absolutament previsible i planificat fa l’efecte que no hi ha persona que hi habiti que no estigui fitxada per la Delegació d’Hisenda de cada racó. I en un país on sembla que ja no queda terreny construïble i que els recursos naturals van a la baixa al contrari que les massificacions humanes que ocupen a la força els peus, el culs, els braços i els caps de les muntanyes, han estat dues les notícies acompanyades d’unes impactants imatges que m’han vingut a trobar darrerament i que han posat en qüestió fins i tot aquestes dues evidències prèvies. I tant l’una com l’altra m’han traslladat visualment a llocs remots que desconeixia del tot.
La primera, lligada a la sempre fascinant descoberta del que hi ha a l’univers, té a veure amb les imatges del planeta vermell que ens ens ha començat a enviar la sonda Phoenix per encàrrec de la NASA. Tot i que de moment les fotografies de Mart que ens regala semblen més aviat les restes d’un polvoró després que hagi impactat contra el terra de qualsevol menjador pels volts de Nadal, el cert és que tenen tota la gràcia de permetre’ns posar el nas en terrenys inhòspits on, per exemple, tot fa pensar que ningú no recull signatures per tirar endavant una moció de censura contra la junta directiva blaugrana (o potser sí?). Sigui com sigui, veient aquella vasta extensió de terreny on n’hi ha que asseguren que jan han començat a veure reflexos de gel, i coneixent la mentalitat immobiliària que domina una part considerable de l’espècie humana, el primer que m’ha vingut al cap és imaginar els pensaments de molts promotors urbanístics que segur que han pensat en la possibilitat de canalitzar algun dia l’aigua fossa d’aquell gel (ara que per sort les canonades ebrenques fan figa) i de construir cases adosades a banda i banda d’una carrers per on algun dia brotaran nous impostos.
La segona imatge correspon als membres d’una tribu desconeguda que habita a la frontera amazònica entre Brasil i Perú i que, segons ens han fet saber, en sentir els sorolls del motor de l’avioneta que els sobrevolava, van sortir corrents dels seus caus i, mentre les dones van protegir de seguida els fills, els més valents, gairebé nus i pintats de vermell, van començar a tensar els seus arcs i a llançar fletxes contra els que els fotografiaven, amb certa prepotència, des de sobre els seus caps.
A aquestes alçades de la pel·lícula no em direu que no costa de creure que a l’estat d’Acre, al Brasil, a cinc quilòmetres del Perú, encara existeixi una tribu nòmada aïllada del món i totalment òrfena de qualsevol contacte amb la resta de l’espècie humana, desconeixedora, per tant, de la crisi esportiva per la qual passa en aquests moments el seu compatriota Ronaldinho.
De debò que la meva intenció no és pas fer-ne mofa. Més que res perquè els que trobo que sí que es burlen de nosaltres són els que ens volen fer creure coses que no se sostenen gaire. Que la tribu en qüestió visqui aïllada i al marge del món és una cosa (i és que hi ha agrupacions humanes obligades a fer-ho per la seva situació geogràfica) però d’aquí a voler-nos convèncer que no han vist mai cap humà ni cap avió, ja és més difícil de creure, entre altres raons per aquelles amb què iniciava aquest article. Als humans amb recursos voladors ens agrada tant ficar el nas en llocs que no hem ensumat mai que dubto que no se’ns comenci a avorrir també en els paratges més tranquils del planeta i de part de l’univers.
