AnnaPortell |
dijous, 5 de juny de 2008 | 07:55h
Em llevo a les sis del matí. Avui, sense despertador.
Vaig directa a la cuina. Endollo la cafetera i premo el botó. Veig que s'encén. No veig res més. Agafo d'un bol de vidre, una càpsula de café descafeïnat.El col.loco.
Penso: La llet a la nevera.
Obro la gran nevera. Abarrotada com sempre. No m'ha donat ni temps de mirar on era la llet que de sobte, sento plas! .
Miro cap a terra. Una bassa de color verd . Una gerra de puré de verdures que s'ha estampat. Ha caigut d'algún prestatge.
De l'ànima, m'ha sortit: "Óstia noi, la mamà! només fa que entaforar-ho tot!. Quan es llevi, la mato!.
A cullerades, he omplert cinc gots de puré.
Avui, m'he despertat de cop.
Bon dia tingue-ho!.
De l'ànima, m'ha sortit: "Óstia noi, la mamà! només fa que entaforar-ho tot!. Quan es llevi, la mato!.
A cullerades, he omplert cinc gots de puré.
Avui, m'he despertat de cop.
Bon dia tingue-ho!.
Del naixement a la mort, uns van corrents i altres de passeig.
Desitjo Anna, que hagis tingut tu també un bon dia!!
Que després de la tempesta, sempre surt el sol!
Una abraçada