De l'article "Trepitgem les empreses", de Ramon Tremosa i Balcells, a l'Avui:
LA INDÚSTRIA SEGUIRÀ ESSENT EN EL SEGLE XXI la base i el fonament de la productivitat d'un país i, per tant, de la seva riquesa; per això cap país europeu no ha sacrificat ni abandonat els seus sectors industrials. La indústria avui és diferent que fa deu o vint anys: avui hi ha poques màquines a les fàbriques, però les que hi ha tenen capacitat de generar un valor afegit molt alt. La indústria ha anat especialitzant-se, concentrant-se en les fases de producció que més valor aporten als productes. Cal renovar el discurs sobre l'activitat industrial: al voltant de la indústria altament especialitzades es generen molts serveis avançats a les empreses, intensius en tecnologia i en capital humà. Els països amb més pes de R+D+I sobre el seu PIB són els que han sabut renovar la seva indústria, millorant i consolidant la seva base productiva. Serà una indústria forta i estable, amb presència estructural, i no un turisme i una construcció conjunturals, el sector que determinarà el nivell de renda i de riquesa d'un país.
Un exemple de com el turisme no augmenta el nivell de renda, de l'article "Ens deuen molts diners", d'Isabel-Clara Simó:
Són càlculs que donava Josep Maria Àlvarez, una font de plena solvència com a secretari general de la UGT de Catalunya, al diari Público el 30 de maig d'enguany: un salari mitjà a Catalunya és 23 euros més baix que un salari mitjà a Extremadura, quantitat que s'amplia a Astúries, Castella i Lleó, Cantàbria, Aragó i, sobretot, Madrid. Àlvarez ens adverteix que el càlcul està fet aplicant al salari de cada comunitat l'índex regional de preus relatius (és a dir, calculant-ho segons el cost de la vida) i sumant-hi el Fons de Suficiència europeu. És a dir: Catalunya fa un esforç fiscal superior al de les altres comunitats, cosa que ja no té la justificació que els pobres han de cobrar dels rics, car ara cobren menys que aquells suposats pobres. Restem doncs lluny de la justícia social -un concepte encomiable- i davant d'un cas d'apropiació indeguda, que està portant Catalunya a la catàstrofe.
I com hi hem arribat a parar? Un diagnòstic equivocat implica remeis equivocats.
Circulà, durant un cert temps, a Barcelona la notícia que els començaments del maquinisme català havien estat, per als obrers, d'una duresa i una crueltat bestials, fins a l'extrem que cap història del maquinisme no se li podia comparar. Era inútil fer observar que si les coses haguessin anat d'aquesta manera, la indústria catalana seria la primera del món.
Josep Pla
És la imatgeria marxista del nostre país feta de la mateix pasta que el fanatisme religiós, una història de bons i dolents que ha fet molt de mal. Mentre aquí ens passem el dia parlant de dretes i esquerres, de burgesos i obrers, els emprenedors madrilenys van fent, i nosaltres anem regalant terreny i calés.
