Un viatge musical per
Llíria 6 de juny 2008, 22,30 h. Biblioteca Municipal l’Almodí. Llíria
Arranjaments i adaptacions musicals de Salvador Feltrer i Els Últims Romàntics
Viatge per la Mediterrània
Benvinguts (Urbàlia Rurana)..........................................
Viatge a Ítaca I (Kavafis-Carles Riba-Lluís Llach).......
Que reste-t-il de nos amours (Charles Trenet).................. França
Un fiume amaro (Mikis Theodorakis) ................................. Itàlia
Viatge a Ítaca II (Lluís Llach)
Na tàia stara masa (popular)............................................Bulgària
Ta pedia to Pirea (Manos Hadjidakis) ...............................Grècia
Aicha (Khaled) ………………………..…..…...Algèria (Magreb)
Shabat Shalom (popular) ........................………………..…Israel
Viatge a Ítaca III (Lluís Llach)
Textos literaris: Viatge a Ítaca (Konstantinos Kavafis)
Les ciutats invisibles (Italo Calvino)
Lleó l’africà (Amin Maalouf)
Tirant Lo Blanc (Joanot Martorell)
ELS ÚLTIMS ROMÀNTICS
Allà per l’any 1999 un grup d’amics ens reunirem d’una manera informal per recuperar a Llíria la bella tradició perduda de fer serenates a les nostres dones durant el mes de maig. Amb aquest pretext iniciàrem una activitat que a tots els components del grup ens agradava: cantar aquelles cançons i estils musicals que més estimàvem. Per això cada primavera continuem oferint a les nostres dones, amigues i coneguts unes serenates basades en boleros i música popular.
Com les enramades les celebràvem a finals de maig i pròxims a la màgica nit de Sant Joan, agafàrem el costum d’anar eixa nit a sopar amb els amics a Sant Vicent i després els cantàvem cançons. Així sorgí el recital que de forma altruista cada any oferim en el solstici d’estiu a tots els qui ens vulguen escoltar. I la veritat és que eixe nucli inicial d’amics i coneguts s’ha anat ampliant a alguns centenars que sense convocatoria pública, sinó amb el boca a boca, acudeixen cada any, aqueixa nit, a l’emblemàtica Font de Sant Vicent.
Nosaltres no som professionals, ja que el nostre objectiu és cantar per a divertir-nos. Som conscients de les nostres limitacions, però intentem suplir-ho amb esforç i el bon fer musical del nostre director, Voro. A més, no estem acostumats a pujar dalt d’un escenari, malgrat que enguany ho hem fet alguna vegada per complir amb alguns compromisos personals. Començàrem cantant amb algunes guitarres i a poc a poc hem incorporat altres instruments com la bandúrria, l’acordió, la percussió...
Un dia pensarem que devíem de posar-nos un nom. I mig en broma algú proposà “Els Últims Romàntics”. I així ens coneixen els amics. Un nom amb el qual ens identifiquem perquè creiem que el romanticisme, en l’época de la globalització, és com el toc de sal que li dóna sabor a la vida.
Si amb aquest viatge musical per
