birmania |
divendres, 6 de juny de 2008 | 23:10h
Cinc setmanes després del cicló Nargis, un rumor s'escampa per Birmània. Els astròlegs han dit a Than Shwe que així que homes blancs uniformats arribin a terra birmana, el règim se'n va al carai. Per aquesta raó, Than Shwe, amb el vistiplau de la seva dona, tant o més supersticiosa que ell, es nega a facilitar l'entrada de l'ajut humanitari.
Cinc setmanes després, a les zones del delta de més difícil accés encara hi ha cadàvers per recollir, per identificar, per incinerar o per enterrar.
Cinc setmanes després, hi ha milers de persones que han perdut la casa i encara no han rebut cap mena d'ajut, ni del seu govern, ni de la comunitat internacional. Ni dels monjos budistes ni dels voluntaris birmans, que fan el que bonament poden.
A la base militar americana a Thailàndia. vaixells amfibis i helicòpters, preparats per a repartir ajut, segueixen esperant, en va.
Than Shwe té por. Els militars americans repartint ajuda podrien ser vistos per la població birmana com a "forces d'alliberament" i sens dubte seria l'inici d'una revolta popular que s'escamparia molt més enllà del delta de l'Irrawaddy. Seria molt fàcil que es produïssin xocs armats entre les forces governamentals i les forces estrangeres, i en un tres i no res tindríem el delta convertit en un camp de batalla.
Així que s'encengués la metxa els desordres es multiplicarien arreu del país, tal com va passar durant les revoltes del setembre passat.
Als soldats americans se'ls demanaria que ataquéssin el búnquer de Than Shwe i deposséssin el règim. No els costaria gaire.
Molta gent confia que bona part dels militars birmans també hi estaria d'acord.
Però això no passarà. Than Shwe continua negant l'entrada d'aquests helicòpters i vaixells amfibis.
Encara que això significa que hi hagi molta gent que estigui morint o a punt de fer-ho per manca d'ajut.
http://cucadellum.blogspot.com/
Aquí seguirem, encara que cada cop més dubto de si serveix d'alguna cosa.
Fa un any, el drama d'aquest poble era del tot desconegut.
Després de les manifestacions dels monjos, el setembre, i el cicló, al maig, ara tot el món ha vist com en poden arribar a ser, de bèsties, aquests militars birmans.
Però el món no reacciona…
Existeix també la por de la violència dins el país, que els mateixos birmans volen evitar. El perill hi és, senzillament perque la gent ja no pot més. La desaparició com a poble és una realitat, en mans d'un grup de generals i el seu exèrcit i els països asiàtics, els seus veïns.
Si Chevron o Total marxéssin de Birmània, podría pensar que sí, que una intervenció ianqui tindría un 'segell humanitari' i no 'interessat'.
Interessant tema, aquest de "The dirty list". Donarà per més d'un nou comentari en aquest blog.
No és el meu costum el d'anar defensant l'actitud dels americans arreu del món, però en aquest cas de Birmània he pogut constatar que el seu boicot és un dels més ferms, és a dir, que si algun país del món s'ha pres seriosament això del boicot a la junta militar birmana són els EE.UU.
Com és que Chevron s'escapa d'aquest boicot? Aquest pot ser un bon fil per tibar.
I el que m'ha sorprès d'aquesta "dirty list" és veure-hi inclosa l'editorial australiana The Lonely Planet, pel fet d'haver publicat una guia sobre el país. Home, potser és exagerar una mica! De la conveniència o no d'anar-hi, ja n'he parlat. Però en podem parlar més, un altre dia.
Es pot parlar molt del fet si el turisme és bò o no; la realitat és que el 99% dels turistes que tornen de Birmània, no saben res de res del què passa. Quan van obrir la frontera per rebre el turisme, el meu marit va viatjar-hi i la Lonely Planet estava censurada perque deia la veritat i la realitat del país. Va trobar-ne una de clandestina, no censurada, i que encara ha de ser dins algun calaix de casa.
El fil de Chevron i Total s'ha de poder tibar .....
A mi el que m'és difícil d'entendre és la inclusió de Lonely Planet en aquesta "dirty list".
El seu "pecat" és el d'encoratjar els turistes a visitar el país. És ben cert que n'han publicat una guia, però també és cert que comença amb un parell de planes dedicades a la qüestió de si és ètic viatjar-hi, explicant clarament la situació política i la crida al boicot que fa Aung San Suu Kyi.
Hi ha moltes maneres de viatjar. Si el 99% dels turistes que tornen de Birmània no saben res del què passa, t'asseguro que és per que no han llegit la guia de Lonely Planet. Segurament no és de les guies més acurades de les que publica aquesta editorial, però darrera hi ha un esforç evident per informar dels establiments hotelers que són en mans del govern.
Jo recomano als lectors d'aquest bloc que, si poden, visitin Birmània. Però per res del món voldria que aquest país es convertís en una rèplica de la veïna Thailàndia.He vist els noies als carrers de Bangkok. Birmània farà bé de mantenir la dignitat de la seva gent i estalviar-se esdevenir un destí de turisme sexual.