Tot el foc de la nit
Aquesta nit, després de l'encesa de la foguerada al Mercadal i gairebé quant les flames han esdevingut brases, gairebé caliu cendrós. Cap a les deu mal comptades, comença la Cercavila de Foc de la Nit de Sant Joan a Reus.
Si la salut acompanya llençaré carretilles amb el Ball de Diables de Reus. L'any passat va ser força divertit, recuperar aquelles vivències que feia temps havia deixat arraconades. Sota les espurnes del foc, la nit es respira d'una forma diferent. Si baixeu al Mercadal ja sabeu el que us espera.
Elements que participen en
la Cercavila de Foc de Reus:
♦ Ball de Diables de Reus
♦ Ball de Diables Infantil de Reus
♦ El Drac de Reus
♦ El Drac Petit de Reus
♦ La Víbria de Reus
♦ La Cabra de Reus
Si cliqueu damunt dels diferents elements de foc, podreu trobar molta més informació de cada peça festiva i veure algunes imatges.
A la resta de l'article hi ha informació històrica de la cercavila de foc de la nit de Sant Joan a Reus. Si voleu foc, cap al Mercadal més infernal aquesta nit.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
Post núm. 797
• SANT PERE - 2008
• FESTA MAJOR DE REUS
← Falten 6 dies per la diada de Sant Pere.
← Cliqueu per consultar tot el programa.
La cercavila de foc - www.etnocat.org
A finals dels anys setanta, la nit de Sant Joan esdevé una festa emblemàtica del moviment ciutadà que reivindica les festes i la cultura popular. La revetlla que s’organitza a la plaça del Castell des de 1977 és el punt de trobada dels col·lectius joves que organitzen activitats culturals de carrer. L’últim Ajuntament franquista i el primer Ajuntament democràtic, poc sensibles a la renovació de continguts i comissions festives, van canalitzar cap a Sant Joan, una festa molt propera a Sant Pere, però marginal respecte dels actes centrals de la Festa Major, les inquietuds d’aquests col·lectius joves.
El 1979 es realitzà una cercavila festiva pels carrers de la ciutat amb la participació de músics, màscares i personatges teatrals que feien referència a la tradició de la diada com a nit de bruixes i dimonis. Encapçalava aquesta cercavila una figura de bestiari, representant un boc o cabra, de cartró-pedra.
L’any següent, el 1980, la cercavila esdevingué de foc, una proposta d’allò que avui –a partir de la denominació encunyada a les festes de la Mercè de Barcelona– coneixem com a correfoc. L’acte el convocà una «coordinadora d’entitats per unes festes populars», que convidà, a més, a participar en la Revetlla Popular –acte final d’una Setmana de la Joventut–, a donar un tomb pels ravals de la ciutat «tot xiulant i rebent ferrades d’aigua que, malgrat les restriccions, ens vulguin llançar els veïns, per sorollosos i per tal de mantenir la tradició» i a acabar a la Boca de la Mina, veient sortir els sol i menjant truites «de fonoll, si pot ser, per a tenir bona sort i espantar les bruixes». Cal dir que la xiulada es va mantenir durant uns anys i que un grup testimonial anà a menjar-se la truita un any rere l’altre. La remullada no fou tal, potser perquè efectivament era època de fortes restriccions al consum domèstic… i va desaparèixer de la proposta festiva l’any següent.
La pirotècnia esdevingué així protagonista de la primera part de la festa. A la primera cercavila hi participà una nova bèstia festiva, de foc, construïda a Reus: la cabra. L’acompanyaven tres diables, amb la indumentària tradicional del ball de diables reusenc i alguns portadors de la cabra portaven com a indumentària unes bates de treball decorades amb motius refererents al sol i al foc.
La cercavila de foc volia recuperar també un costum del passat, ben conegut a les festes reusenques de barri, a la vuitada de Corpus, i de Sant Joan. Es tractava de tirar carretilles sense cap altra indumentària específica que una maça, la roba –usada i resistent a les espurnes–, un barret al cap i una bossa o civader –antigament s’empraven aquests estris– carregat de carretilles a l’espatlla. La participació a la cercavila era, en principi, oberta a qui s’hi volgués afegir: els carretillaires.
El 1981 s’estrenà a l’acte, que s’anomenà cercavila de foc per primer cop, la nova colla de ball de diables de Reus. Tot i que la forma tradicional dels diables reusencs es basa en la participació individual a la festa –com el 1979, en el trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia al seu santuari–, des de Carrutxa s’impulsà la creació d’una colla que possibilités la revitalització d’aquesta manifestació festiva i la seva presència, més enllà de les comptades sortides excepcionals, en les festes del cicle anyal: carnaval, Sant Joan, festes dels barris i festes de Misericòrdia.
El primer any la cercavila no figurà al programa i en anys següents hi constà com a «Ball de dimonis i bruixes pels carrers de la ciutat. Organitza la Delegació de la Joventut i la Carrutxa», en una clara mostra de la més absoluta desvinculació de la regidoria organitzadora de la Festa Major, la de festes, de l’acte.
La cercavila de foc tingué, en aquells primers anys, el seu recorregut pels carrers petits –i encara oblidats pel comerç– del nucli antic reusenc. Amb el pas dels anys, la cercavila de foc anà ampliant –i també canviant– el seu recorregut i el nombre de participants, sense aconseguir però arrelar com un correfoc de participació massiva. Les raons cal cercar-les, a més de la limitada acceptació que ha tingut la fórmula del correfoc a Reus, en la vigència d’una tradició local –fogueres, revetlles particulars o d’entitats– que en absolut se centra en els actes que tenen lloc al nucli antic. A més, durant anys, l’actitud del sector comercial vers l’acte ha estat de poca col·laboració, quan no de clara hostilitat.
Durant els més de vint anys de celebració de la cercavila, hi han participat molts grups de foc, vinguts de les comarques properes i, més endavant, d’altres indrets del país. El 1985 la cercavila de foc s’anunciava com a «Trobada d’elements de foc de les comarques meridionals». Aquests anys participen a la cercavila grups del Baix Camp com els balls de diables de les Borges, Maspujols o la Selva, el drac de Mont-roig. Es manté la participació de grups de música –bàsicament les colles locals i alguns grups de la comarca– i d’alguns carretillaires.
El 1988 la cercavila es reduí a la plaça del Mercadal. A començaments dels anys noranta la cercavila es potencià amb la contractació de grups com el drac de Sabadell, els diables de la Creu Alta de Sabadell, el Jordiet de Garcia, els dracs de Montblanc, de Pinell de Brai o de Cunit, o el ball de diables de Torredembarra, entre d’altres. Aquesta presència s’anà reduint, tot i que hi actuaren, alguns anys, el ball de diables d’Alforja.
En els últims anys, la cercavila ha comptat bàsicament amb la participació dels tres grups de foc locals: la cabra, el drac i el ball de diables. Ha deixat de sortir la mulassa de foc, un intent poc reexit de recuperació d’una antiga forma de mulassa que, hipotèticament, hauria existit a Reus abans del 1700. La presència de carretillaires és pràcticament nul·la. Aquest 2008, hi participen el Ball de Diables, el Ball de Diables Infantil, el Drac, el Drac Petit, la Víbria i la Cabra de Reus.
.png)
.png)
