Fer que tota una pel·lícula gire al voltant de la paraula Rosebudd, sense que ningú sàpiga què caram és fins la fí del fim, fer girar tot el discurs, sublím de Citizen Kane al voltant del nom d'una joguina pronunciada per un moribund, malgrat l'errada del guionatge de qui ningú estiguès per sentir-la, és sens dubte genial. Ara bé posats a pensar en les nostres pòstreres paraules i el seu valor discursional, el que la ment es retrotraga als primers moments, als millors moments, potser, de la infantesa; i aleshores en pensar en aqueixes darreres paraules que podrien si més no haver estat les primeres sentides se'n ve al cap "aigogui", així de fira de Sant Miquel i de processó.
Fer que tota una pel·lícula gire al voltant de la paraula Rosebudd, sense que ningú sàpiga què caram és fins la fí del fim, fer girar tot el discurs, sublím de Citizen Kane al voltant del nom d'una joguina pronunciada per un moribund, malgrat l'errada del guionatge de qui ningú estiguès per sentir-la, és sens dubte genial. Ara bé posats a pensar en les nostres pòstreres paraules i el seu valor discursional, el que la ment es retrotraga als primers moments, als millors moments, potser, de la infantesa; i aleshores en pensar en aqueixes darreres paraules que podrien si més no haver estat les primeres sentides se'n ve al cap "aigogui", així de fira de Sant Miquel i de processó.
