A l’apoteòsic final, quan Gary Cooper, salvat de la forca, agafa la cara de Maria Schell amb les dues mans, tots dos retallats contra el crepuscle, es torna a sentir la cançó de la pel·lícula, que diu: "Per viure de debò gairebé cal morir. Em van prendre l’or i em van deixar lliure, i vaig marxar de l’arbre del penjat. La meva estimada va venir amb mi. Així vaig saber que l’arbre del penjat era l’arbre de la vida, una nova vida per a mi". Aquest és un resum perfecte de la pel·lícula, que explica la regeneració moral d’un home torturat per un passat tràgic. Gary Cooper és aquest aquest home, el doctor Frail, sempre vestit de negre, que s’instal·la en un campament de buscadors d’or, en una cabana dalt d’un turó, contemplant l’espectacle de la cobdícia humana. A Cooper l’acompanya Maria Schell, actriu alemanya de pas per Hollywood. És terrible la primera imatge que veiem d’ella, cremada pel sol, com morta, enmig de la muntanya. El doctor Frail la cura, ella se n’enamora sense veure’l, ell se n’aparta. Són sensacionals els acostaments i els allunyaments que hi ha entre els dos, els silencis i les paraules. És un gran western aquest, original, diferent. Delmer Daves el va dirigir magistralment.
Gary Cooper va fer 85 pel·lícules, però només 16 en color, la majoria westerns de la dècada dels anys 50. Prohibit com està el blanc i negre, aquest llegendari actor, doncs, té poques possibilitats d’aparèixer a la tele en un horari decent. Per això, cal felicitar TV3 per haver emès "L’arbre del penjat" dilluns passat a la tarda. La gent més jove ha de poder conèixer aquestes pel·lícules.
