Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus. Instants de la festa - L'esclat festiu a Reus, 24/30. Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat. Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts, amb finalitats educatives, culturals o informatives. www.etnocat.org
El pregó és, formalment, l'anunci de la festa. És un acte ritual en el qual una persona, nascuda o vinculada a la ciutat, aporta la seva particular visió de la festa. El caire del pregó varia d'any en any, en funció de la persona escollida per l'alcalde. En els últims anys, el pregó de la festa de Sant Pere té lloc per Sant Joan, el 24 de juny, diada que assenyala l'inici dels actes de la festa major reusenca.
Abans i després del pregó, una cobla de ministrers toca al balcó de l'ajuntament, tal com s'acostumava a fer, antigament, en les diades festives. El pregó té lloc al saló de Plens de l'ajuntament de Reus. Tot seguit, però, el pregoner surt al balcó de l'ajuntament i fa una crida a la gent que s'ha concentrat al Mercadal perquè participi a la festa. Tot seguit, el pregoner encén la primera tronada de la festa major.
Una de les característiques de la festa, com a moment diferent de la quotidianetat, és la utilització de l’espai nocturn. Efectivament, des de l’antigor i fins el present, la nit ha estat un moment per al ball, la música la mascarada o, simplement, per sortir al carrer com a fet excepcional.
La nostra festa major conserva un costum que, de ben segur, pot passar despercebut a moltes persones. La vetlla de Sant Pere, el 28 de juny, quan la corporació municipal arriba a la prioral per assistir a l’ofici de Completes, s’encen la teiera que hi ha en un angle de la paret del campanar. (segueix...)
La teiera és una antiga forma d’il·luminació, un engraellat de ferro on es cremen teies per fer llum. Quan la vila no comptava amb sistemes d’il·luminació permanent als seus carrers –és a dir, fins a la segona meitat del segle XIX– la diferència fonamental entre una diada festiva i una altra qualsevol era el fet que, a la nit els carrers restessin il·luminats.
Les nits, a la vila antiga eren fosques i, en moltes èpoques, perilloses i l’encesa de les teieres que hi havia als carrers possibilitava el ball i la festa.
Per això no és estrany que, en descriure l’inici de qualsevol solemnitat, la documentació esmenti “a la nit se fàssian luminàrias per tota la ciutat, y que seguidament se dispàrian los mascles, cuets, trons y altres instrument de foch” (Llibre de Promenies, 1713). O bé “Y tocant a las lluminàrias y demés demostracions de alegria, que sian estas diferidas per la diada y festa de nostre patró Sant Pere, y que la vigília del dit Sant se corren las lluminàrias per tot lo poble y se proseguescan per tres dias acompanyadas de alguns fochs artificials de coets de corda voladors” (Actes del Consell, 1725).
No és estrany, doncs, que a mitjan segle XIX, Andreu de Bofarull apunti com a components fonamentals de la celebració, a més de la sortida dels gegants i la mulassa, els toc de campanes, les completes, la processó, la tronada, les teieres i el costum de sortir a passejar.
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
.png)
.png)
