Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus.
Instants de la festa - L'esclat festiu a Reus, 23/30.
Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat.
Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts, amb
finalitats educatives, culturals o informatives. www.etnocat.org
Solstici, sortilegis, fades, falles, fogueres, foguets, follets, fonts, fum, bruixes, balls, beuratges, bonaventura, coca, cava, cendra, aigua, aire, amor…
¿Què es pot dir, per resumir, d’una nit en què en despuntar el dia es creu que el sol surt per l’horitzó donant voltes i ballant; en què a Mallorca diuen que les oliveres giren les fulles cap al sol així que surt; en què Shakespeare va centrar l’acció de la seva obra El somni d’una nit d’estiu; d’una nit en què tot es pot i tot s’hi val, que tot comença i acaba, que cada any com l’au Fènix reneix de les seves cendres…? Què es pot dir de la nit més màgica de l’any? - Joan Grau, La nit de Sant Joan.
Cada any, la nit del 22 de juny un grup de gent puja al cim del Canigó, encén un foc i el vetlla tota la nit. A la matinada, porten aquesta flama a Perpinyà i des d’allí s’escampa arreu de les terres de parla catalana. A Reus, hi arriba en avió. Segons anota Joan Grau, l’inici de la Flama del Canigó va ser l’any 1955, en què Francesc Pujades, veí d’Arles de Tec (Vallespir), enamorat del Canigó, i inspirat en el poema del mateix nom que va escriure Mn. Cinto Verdaguer, va prendre la iniciativa d’encendre un foc la nit de Sant Joan al cim del Canigó i des d’allí repartir la seva flama per totes les terres de parla catalana. Avui, l’entitat TIC (Tradicions i Costums) es fa càrrec de coordinar el repartiment.
A Reus se n’encarrega el Foment Sardanista. Al començament de la Flama, la situació política impedí la seva circulació. No va ser fins el 1966 que la Flama va travessar la duana per escampar-se des d’allí a diversos indrets del Principat. Més tard arribaria al País Valencià o a l’Alguer. La Flama del Canigó vol reforçar el caire identitari d’una festa que ha estat reivindicada com a Diada Nacional dels Països Catalans. 
Certament, el costum d’encendre fogueres es troba àmpliament difós arreu del país. Els focs de Sant Joan, però, no són una tradició exclusivament catalana. Costum extès per tota Europa, conserva la seva vitalitat en nombrosos indrets més o menys allunyats de la nostra geografia. I potser no cal buscar justificacions històriques –a cops molt poc rigoroses– per explicar el que avui diverses poblacions de les comarques properes es concentrin a la plaça del Mercadal de Reus, el 23 de juny, per recollir la Flama del Canigó. La festa de Sant Joan, articulada a partir de la recollida de la flama, les fogueres organitzades i els manifestos reivindicatius, té un caire absolutament diferent de la celebració antiga. És una festa d´identitat, amb un contingut polític –en el sentit més obert de la paraula– a nivell de poble o de barri, que genera un ritual específic: la caravana de cotxes i motos guarnits, el soroll, les disfresses de catalanets, les senyeres –catalanes, del Barça…–, o els recorreguts a peu, les cerimònies d´arribada, les ballades de sardanes, etc. És especialment significatiu, en aquest sentit, el transport que efectuen a peu, amb relleus, diverses poblacions del Priorat.
El costum de plantar fogueres a la ciutat de Reus és ben viu. Tot i que no hi ha dades exactes, algun cop hem comptat que superaven la seixantena. Ubicades principalment a la perifèria, s´introdueixen dins el nucli urbà quan les circumstàncies ho permeten. Les remodelacions urbanístiques permeten constatar com en el lloc on s´han enderrocat unes cases i resta, encara que sigui temporalment, un espai suficient, hi ha moltes probabilitats que una colla de xiquets amuntegui fusta per cremar-la per Sant Joan. (segueix...)
Aquestes fogueres són preparades pels més joves, algun cop amb la col·laboració dels adults; però, sens dubte, són, els primers, els protagonistes de la nit. Les primeres hores de la matinada del 24 de juny les brases de les fogueres acullen al seu voltant colles de xiquets i adolescents sense els grans, que han tornat a casa o han anat a ballar a qualsevol revetlla de barri. Colles de gent molt jove que tomben pels carrers amb una bossa de plàstic plena de piules, trons, petits voladors i altres enginys pirotècnics menors. I és en aquests grups de nois i noies, a la fosca de la nit, en els descampats on s´han cremat les fogueres, en la foscor de la nit més curta de l´any, on podeu encara copsar una de les funcions més antigues de la festa com a espai de llibertat per als joves, la festa com a moment de trencament amb l’ordre es tablert, d’alliberament respecte a la moral dels adults. L’evolució de la societat ha modificat, en bona part, aquest paper de la festa. Avui, només els més joves necessiten aprofitar la nit de Sant Joan.
Si a tot això hi afegim que, per a aquests nois i noies, la festa del juny marca majoritàriament, amb evident exactitud, la fi del cicle quotidià de treball –el curs escolar– per entrar en el període estiuenc de vacances, potser ens caldrà acabar dient que, de tots els actes, manifestacions i costums festius presents a la celebració actual de la nit de Sant Joan, les fogueres espontànies –i poc controlades– són la forma que arrela més en la tradició històrica de la festa.
Les revetlles, finalment, conserven bona part de la seva força. Les organitzades –municipals, associacions de veïns, d´entitats…– s´emporten una part de la població. N’hi ha, però, encara moltes de familiars, de colles d´amics i algunes de carrer. Amb orquestres i conjunts, les primeres; amb música de llauna, les segones. El complement gastronòmic del ball és la coca de Sant Joan, una coca dolça amb fruita confitada. El xampany acostuma a ser el company de taula indispensable en aquesta celebració.
Al voltant de les revetlles es conserva la pràctica dels guarniments dels carrers, amb serrells de paper i banderetes, i d’emprar la llum matisada pels fanalets de paper. Perquè si a la nit llarga de Nadal els costums ens omplen de llum, a la nit curta de Sant Joan, en canvi, guanya la foscor. Una foscor lleugerament il·luminada des dels fanalets i les restes de la foguera.
.png)
.png)
