marieta |
gent |
diumenge, 8 de juny de 2008 | 12:18h
S'ha mort, als 92 anys, Dino Risi, mestre de la commedia all'italiana. Psiquiatra aficionat al cinema, Carlo Ponti li va comprar un dels seus primers curtmetratges (Buio in sala del 1948, fet amb poquíssim pressupost) per dos milions de lires i el va convéncer a dedicar-se al cinema. Deixa una llarguíssima llista d'obres mestres: Il sorpasso,Poveri ma belli, I mostri, Profumo di donna, Una vita difficile, In nome del popolo italiano. Era l'autor dels guions de les seues pel·lícules, sovint escrits a quatre mans amb Ettore Scola. Les seues comèdies, aspríssimes, sense intencions moralitzants ni final feliç són, al meu parer, els millors retrats de la Itàlia del boom econòmic. Amb els seus cinc mosqueters: Sordi, Mastroianni, Manfredi, Gassman i Tognazzi, va obtindre grans èxits de públic amb comèdies intel·ligents i amargues. En va fer més de cinquanta, de les quals deia que encara li n'agradaven vint. Lucidíssim fins el final, des dels 80 anys (edat a la que deia que tots hauríem de morir, per llei) es dedicava a rellegir bons llibres i a esperar la mort amb l'esperança, deia, que la reencarnació no existisca, no hauria suportat reencarnar-se en un imbècil. Espere de cor que la reencarnació no existisca i Dino Risi no es reencarne en un imbècil.
A la foto, Vittorio Gassman i Jean-Louis Trintignant a una escena d'Il sorpasso, del 1962.
El sorpasso va ser la meva preferida i em vaig enamorar dels dos a la vegada, Vittorio Gassman i Jean Louis Trintignant. Crec que la vaig veure com unes sis o set voltes.
Una vita difficile, amb en Sordi, també vaig disfrutar molt i molt. En aquells anys, el cinema italià em tenia robat el cor. No, Dino Risi, no es poria reencarnar mai en un imbècil.
Grazie!
Ai, volia dir Crepi...
(A mi també em passa ;)
Una vita difficile, amb en Sordi, també vaig disfrutar molt i molt. En aquells anys, el cinema italià em tenia robat el cor. No, Dino Risi, no es poria reencarnar mai en un imbècil.