Ahir tingué lloc a la parròquia de Sant Joan Baptista el bateig del fill d'uns amics, Pepe i Hermínia. La ceremònia començà a les 13h30 (puntualíssims totes i tots). Jo vaig arribar uns cinc minuts tard perquè, quan anava a eixir de casa, el meu cunyat em demanà que el duguera a Llutxent, on tenia el cotxe, i clar no m'hi vaig poder negar. Bé, `vaig arribar a les portes de l'església, vaig saludar, sobretot, Imma (operada del peu fa tres setmanes i que encara es desplaça amb cadira de rodes), i vaig entrar a l'església. En Víctor Arias Prats, capellà i oncle-iaio del xiquet, oficià la cerimònia. Explicà què volia dir cada un dels diversos riutals del Batisme i batejà en Josep. Quan acabà el ritual del Baptisme, al meu poble hi ha el costum d'oferir el recentment batejat a la Puríssima Concepció. I es canta una Salve en llatí i es resa una breu oració. I ja ens dirígirem cap al carrer on tingué lloc el tradicional llençament de caramels i llepolies. I férem una miqueta de temps fins l'hora de dinar. El dinar tingué lloc en una mena de sala al mateix poble i tot allò que ens oferiren estigué per xuplar-se els dits... així anà transcorrent la vesprada, i cap a les 21h00 encenguérem foc i férem una torrada de xulles, llonganisses, etc. i `prenguérem alguna coseta. I a poc a poc la gent anàrem acomiadant-nos i cap a casa. El dia havia donat per a molt. Vérem amics i amigues que feia algu temps amb qui no coincidíem, cosa que sempre alegra.
I per acabar el redactat d'aquest apunt us deixe un carta al director del periòdic LEVANTE-EMV:
EM QUEDARÀ LA MAR
Encara que s’obstineu en carregar-se el queda de Cullera. Encara que s’obstineu en carregar-se el que queda de Torrenostra-Torreblanca. Encara que s’obstineu en carregar-se el que queda de tants i tants pobles i de tants i tants quilometres de costa; em quedarà la mar. Encara que s’obstineu en voler carregar-se el meu CABANYAL, em quedarà i em reconfortarà sempre la mar. Contra ella no podreu fer res. Encara que s’obstineu en acabar per carregar-se el que queda de les platges i dels pobles d’Alcossebre, o de Peníscola o de Benidorm o d’El Puig; sempre em quedarà la mar. La mar infinita contra la que no podreu mai fer res. Ella és més intel.ligent que vosaltres. Ella és més immensa que la vostra existència i us superarà a tots. A mi també em superarà. Ella sí. Ella ens superarà a tots perquè no podreu fer res contra la seua força. Estiguem on estiguem, inclús des de dalt de l’edifici més alt construit amb la vostra avarícia, sempre la veurem tranquil.la i aguaitant-nos com una mare que no tem pels seus fills. Em quedarà la mar infinita i potent. La mar dels nostres pares. La mar sempre contra la manca d’inspiració i contra la maldat d’alguns. Contra la ceguesa dels que volen fer diners invertint en construir o comprant, i al final perden el més important: La seua terra, el seu caràcter, la seua llengua i, la seua dignitat. Em quedarà la mar. I em quedaran les suficients forces per a contar a les generacions venidores que va haver una època en que els meus companys es varen tornar folls i varen destruir el que havien heretat de sons pares. Només la mar no la poguéren dominar. Ni amb totes les forces ni amb tots els diners la poguéren dominar i destruir. Teniu-lo per segur. Em quedarà sempre mar.
Carles Enguix i Borràs (Publicat al LEVANTE-EMV, el 6-6-08)
Me n'alegre molt! Vaig sentir moltíssim no poder anar-hi. Em vaig disculpar amb els pares i passaré a conèixer el xiquet un dia d'estos. Sé que no tinc perdò de Déu, però no puc, no puc...
El fartet és un peix autòcton amenaçat pel deteriorament del medi ambient i la presència d'espècies invasores com el peix mòmia, que altres anomenen pez pirañita. Salvem el fartet del PP! Fem fora de la Generalitat mòmies i piranyes!
Pren una forma anual, en el temps, i nòmada, en l'espai, sent l'objectiu trobar-se una volta a l'any en un barri diferent de la ciutat de València, establint un diàleg entre els col·lectius culturals del barri i altres d'arreu del món, mostrant les diferents formes en què trobem la cultura oberta, enriquint-la, enriquint-nos, i repensant-nos.
