Sinó pots dormir és pel dring de les gotes d'aigua que cauen en els estanys que s'han format a les coves que han foradat tota Llíria. La remor de l'aigua al fossar soterrani de l'esglèsia de la Plaça, eixa que només pots sentir si apliques l'oïda al forat que hi ha al costa de la porta, aigua que duu segles zigzaguejant entre els ossos amb més solera de la població. Aigua que ompli els safareigs de Mura, buscant el marbre i el rodeno de la Calderona, aigua que se n'ix de la sèquia que corca les corades de Llíria sencera, entre cellers, refugis i forats on crien els butonis, on es queden pegats els somnis, serà per això que avui ja no fa gens de sony.