marieta |
llibres |
dimarts, 10 de juny de 2008 | 08:32h
Només tornant d'Itàlia es pot dir que s'ha vist el món per un forat. Josep Pla, Cartes d'Itàlia
A voltes Itàlia em fa ràbia (ja ho sé, però a voltes em passa) i pense que no té remei, que és un país amb un present gris i un futur negre, amb una profunda crisi de valors i tot això, aleshores, quan em passa això, un dels remeis que conec és rellegir a Pla. A les moltíssimes pàgines que Pla va dedicar a Itàlia, a la seua bellesa i al seu esperit, trobe la recepta de l'amor a aquest país (crec que començaré a regalar la traducció de les Cartes d'Itàlia als amics amb la italianitat deprimida). Quan llig a Pla dient: "¿Què seria Europa sense Itàlia?" pense ¿Què seria d'Itàlia sense Europa?, però tot plegat, la lectura de Pla em reconcilia amb el país i em fa tornar l'esperança: "Itàlia és un món que, des del punt de vista de la intel·ligència i de la sensibilitat, no té límits". I en aquests moments de crisi que tinc de tant en tant, l'admiració de Pla pel país em ve molt bé:
"-Aneu a Itàlia! Tracteu de viure a Itàlia! És el país més important d'Europa, per les coses de qualitat, s'entén"
Ací un interessant article de Rossend Arqués sobre Pla i Itàlia.
Certament, en Josep Pla tenia un coneixement exhaustiu i exquisit de la cultura italiana, especialment de la literatura. A més, dominava i escrivia perfectament l'italià, com d'altra banda també es movia l'àmbit cultural francès amb la mateixa seriositat, seguretat i desimboltura. No hi ha gaires escriptors de primera fila amb un ventall cultural i lingüístic d'aquesta envergadura.
La saviesa humana, tanmateix, no és infinita. Tant de bo ho fóra, la de daltabaixos que ens hauríem pogut estalviar al llarg de la història. La saviesa individual d'en Pla comença a fer figa tan bon punt abandona el seu univers d'arrel llatina per endinsar-se al nord. Si llegiu el volum "El nord" de les seves obres completes comprovareu que és un compendi de llocs comuns que hom no hauria mai atribuït a un autor de tanta volada. La quota mínima l'assoleix el capítol que dedica al seu pas per la Varsòvia anterior a la guerra. Les ratlles que Pla escriu sobre el barri jueu de Varsòvia són un regitzell de barbaritats i banalitats que vessen antisemitisme pels quatre costats - quelcom d'altra banda gairebé "de rigueur" en aquella època. Estan escrites amb una manca dogmàtica de sentiment humà, més pròpia del diari "Der Stürmer" que no pas de l'autor del "Quadern gris".
I ves ara, no tenia tan mal record d'aquest volum. Fins i tot tenia el fragment dedicat a Flandes d'aquest volum com un dels més delicats i estilísticament reeixits de tot Pla. El rellegiré per veure si no va ser una impressió precipitada.
El dia 28 de juny estaré a ací llegint novel·les a l'ombra... A veure si en pille algun, de sopar d'estos, que ja en tinc ganes. Gràcies per la convidada.
a una illa de les cíclades...dues setmanes...canviarem illa, anirem també a Koufonissi i a Donoussa...en tinc moltes ganes. Ja falta poc i hi pense tota l'estona.
En vaig gaudir molt, jo també, dels textos planians sobre Itàlia. Fou, ho recordo, una descoberta memorable. De fet, totes les cròniques de viatges d'en Pla paguen molt la pena. Descripció, adjectivació, anècdotes, fixació de moments, bella prosa... tot hi és aprofitable.
En un dels meus primers viatges a Itàlia em vaig fer acompanyar pel llibre del Pla, l'havia comprat com un divertimento per al viatge d'Interail, però per a sorpresa meva cada capítol, cada ciutat descrita es corresponia amb allò que veia tot i que havien passat molts anys de la seva publicació. Va ser aleshores que vaig començar a admirar el Josep Pla, i va ser aleshores que vaig començar a entreveure l'ànima italiana més enllà dels tòpics.
Fa un parell d'anys la Fundació Josep Pla de Palafrugell va dedicar una exposició al 50è aniversari de la publicació del llibre. Una meravella!
Certament, en Josep Pla tenia un coneixement exhaustiu i exquisit de la cultura italiana, especialment de la literatura. A més, dominava i escrivia perfectament l'italià, com d'altra banda també es movia l'àmbit cultural francès amb la mateixa seriositat, seguretat i desimboltura. No hi ha gaires escriptors de primera fila amb un ventall cultural i lingüístic d'aquesta envergadura.
La saviesa humana, tanmateix, no és infinita. Tant de bo ho fóra, la de daltabaixos que ens hauríem pogut estalviar al llarg de la història. La saviesa individual d'en Pla comença a fer figa tan bon punt abandona el seu univers d'arrel llatina per endinsar-se al nord. Si llegiu el volum "El nord" de les seves obres completes comprovareu que és un compendi de llocs comuns que hom no hauria mai atribuït a un autor de tanta volada. La quota mínima l'assoleix el capítol que dedica al seu pas per la Varsòvia anterior a la guerra. Les ratlles que Pla escriu sobre el barri jueu de Varsòvia són un regitzell de barbaritats i banalitats que vessen antisemitisme pels quatre costats - quelcom d'altra banda gairebé "de rigueur" en aquella època. Estan escrites amb una manca dogmàtica de sentiment humà, més pròpia del diari "Der Stürmer" que no pas de l'autor del "Quadern gris".
serà qüestió de llegir-se'l.... dius que n'hi ha traducció a l'italià?? en quina editorial??
http://fundaciojoseppla.cat/dmdocuments/RPNapols.pdf
I les cartes d'Itàlia en italià:
J.Pla., Lettere dall’Italia, trad. Antoni Arca, Sassari, EDES, 1994.
per cert, el dia 28 de juny estaràs per ací?? És que estem muntant un sopar de blocaires a la Vall d'Albaida.... convidada quedes!
A veure si en pille algun, de sopar d'estos, que ja en tinc ganes. Gràcies per la convidada.
Pere
Fa un parell d'anys la Fundació Josep Pla de Palafrugell va dedicar una exposició al 50è aniversari de la publicació del llibre. Una meravella!