“La vida és malbaratada
pels detalls. Simplifiqueu! Simplifiqueu!”. Vet aquí un consell del pensador
nord-americà Henry David Thoreau.
En organitzacions de tota
mena, es nota sovint una insatisfacció de fons. Hi ha coses que no hi rutllen
com caldria i tothom les sap. Hi ha un sentiment generalitzat que cal emprendre
accions per a corregir-ho, però tots els intents de canvi són engolits per les
rutines. Així, els
debats sobre els problemes interns esdevenen recurrents i frustrants.
És culpa dels detalls.
Els detalls malbaraten la possibilitat d’èxit. Ens agrada fer relacions
exhaustives de fets insatisfactoris, de processos ineficaços, de relacions
problemàtiques… però no gosem –o no sabem– buscar les dues o tres causes
últimes, les responsables reals de la situació. En conseqüència, proposem
canvis i retocs d’uns elements que només són símptomes. Ens hi esforcem, però
les petites millores aparents s’esvaneixen ràpidament. És lògic: ni hem ensumat
la causa real.
Són tan apetitosos els
detalls que ens n’afartem. I, si hi podem afegir combats nominalistes, ens
sentim a la glòria. Res no canvia, res no es mou, però. Si fessim un esforç
real per indagar, veuríem que una organització mai no té un munt de problemes.
Només en té un parell o tres, tirant llarg. Són senzills, encara que els seus
efectes s’infiltren arreu. I les solucions també són senzilles, però sovint
massa dràstiques perquè ens sentim amb força d’aplicar-les. Per això,
malbaratar la vida d’una organització amb els detalls sembla una opció més
simpàtica i entretinguda.
