A les 11 del vespre i 58 minuts ho he acabat. A temps... i l'andròmina internàutica no se m'ha tancat! Com una crac, amb dos minuts de marge tots teniu
el que tant esperaveu: Com podeu ser tant pesats fins a l'últim minut? Però
sabeu què? A la meva bústia hi tinc una carpeta que hi diu: Missatges bonics...
i és allà on hi van els que serveixen per recordar que a la meva feina, de tant
en tant, també n'hi ha que sou prou macos... de fet, sou la majoria, però com
que no us conec...
Com la teleoperadora de la
telefònica! Haig de contestar-vos educadament quan sou uns
bordes i us mereixeu que us diguin imbècils i curts de gambals a la cara...
Comença la nit... Sí, només tinc un vespre, però el que em queda, el penso disfrutar!
Dones de casa... totes menys jo, a dormir!
Ara mateix... només em falta una
platja!
Politòloga (perdoneu
el post... ho havia de celebrar)
