plujadimpressions |
dimarts, 10 de juny de 2008 | 11:37h
Els ministres de treball de la Unió Europea han acordat ampliar la jornada laboral màxima a 60 hores setmanals. Ens hem de començar a preocupar pels empresaris? Es quedaran sense vida personal? O potser ens hauríem de preocupar pels assalariats? Ja fa temps que els drets laborals van a la baixa entre la indiferència de la població. La consciència calla mentre la raó ens recorda "a mi no m'afecta". Una reflexió covarda i poc realista perquè tots estem exposats a un canvi de feina o a una reestructuració.A l'Avui expliquen que per poder-se aplicar serà necessari el consentiment del treballador i que "aquest consentiment del treballador a l'empresari s'haurà d'acordar per escrit i de forma voluntària, sense forçar l'assalariat a firmar-lo amenaçant-lo amb l'acomiadament, assenyala la presidència eslovena".
Bé, no fa falta ser gaire despert per intuir que el consentiment del treballador s'aconsegueix amb amenaces d'acomiadament verbals i subtils que mai es podran provar.
Si la UE havia de ser exemplar en la construcció d'una societat millor ahir van fer un canvi de rumb evident. Però pel que llegeixo a La Vanguardia la norma ha de passar en segona lectura pel Parlament, dedueixo que s'esta tramitant pel sistema de codecisió, i per tant encara pot ser modificada o tombada. Ara tot està en mans del Parlament Europeu. Hi ha esperança.
Imatge: www.ergonomics-ohs.com.au
