Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, però n’hi ha molts, com han demostrat els militants d’ERC que han donat suport a en Joan Puigcercós, que fins i tot hi poden ensopegar tres vegades i qui sap quantes més.
El resultat de l’esperat congrés d’ERC, ha donat guanyadora la línia prosocialista i per tant avaladora del govern tripartit. Els militants que han possibilitat aquest resultat, és evident que tenen tot el dret de menar el seu partit en la direcció que més els abelleixi, en aquest cas, però, de bracet amb l’espanyolista PSC-PSOE.
El primer tripartit, amb Maragall de president, ja va ser sancionat per l’electorat i va patir una certa davallada, la parella de ball no havia agradat.
Però el toc d’atenció es va obviar i va ser amb el segon tripartit, amb Montilla de president, quan van rebre la clatellada més forta, però una vegada més, això que sembla tant clar a ERC no s’ha volgut veure, i han fet allò tan espanyol i tan poc intel·ligent de “sostenella y no emmendalla”. L’electorat és molt més poderós que el grapat de seguidors de Puigcercós, i aquest escenari no li agrada. Aquests darrers podran, en certa manera, controlar el partit, però si continuen mantenint aquesta línia acabaran per ensorrar ERC definitivament, perquè els electors no dubtaran a quedar-se a casa tantes vegades com calgui.
ERC va engrescar l’electorat no solament parlant d’independència, sinó apuntant ja uns tímids primers passos, no de trencament amb Espanya, però amenaçant el PP amb un referèndum si no acceptava un nou Estatut i un nou finançament, anava per bon camí. El PP va perdre les eleccions però ERC va entrar en el govern de Catalunya gràcies al vot de la il·lusió que va saber generar, però un cop instal·lat es va oblidar de la independència i va començar a parlar de “pluja fina”, greu error? ho dubto, cada vegada tinc més clar que els dirigents d’ERC no estan disposats a “mullar-se” per Catalunya, i el que busquen és posicionar-se, cadira, bon sou, manar, encara que només sigui una mica i anar tirant de la rifeta, doncs això de la independència és una utopia pròpia de quatre eixelebrats....
